Encara que pugui semblar una sorpresa, la renúncia de Lluís Llach a la presidència de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ho és tan sols a mitges. El seu estat de salut l'obligava, des de fa temps, a reduir el ritme de treball que comporta un càrrec d'aquesta naturalesa, cosa a la qual ell es resistia per responsabilitat i que ara, desplaçant-se a la vicepresidència, podrà complir. Els dos anys al capdavant de l'ANC no han estat gens fàcils, ja que des de la seva posició d'independent ha hagut de fer front a massa obstacles, tant externs com interns. De fet, la seva tossuderia i la seva insubornable llibertat de criteri li han causat més d'un disgust, s'ha creat enemics que abans no tenia i ha acabat fent malbé més d'una relació.

Perquè Lluís Llach és una veu absolutament lliure, sense lligams amb els partits i sense ambicions polítiques. Pocs, molt pocs, poden dir el mateix. De fet, el cantautor es va incorporar a aquest món de la política quan es va organitzar la candidatura de Junts pel Sí a les eleccions catalanes del 2015, encapçalant la candidatura de la circumscripció de Girona. La seva absoluta llibertat a l'hora de posicionar-se sobre qualsevol tema que afecti la societat catalana li ha provocat diversos problemes. Fins i tot s'ha vist reprovat i censurat per alguns que s'erigeixen en baluards de la llibertat. Llach no s'ha acovardit i ha mantingut posicions nítidament independentistes que ha defensat tota la seva vida, però ara des de l'ANC.

El cantautor, aguerrit en anys de protesta contra la dictadura, s'ha desesperat aquests últims temps davant de lluites intestines en l'independentisme que, a l'hora de la veritat, només han beneficiat els detractors del moviment

El cantautor, aguerrit en anys de protesta contra la dictadura, s'ha desesperat aquests últims temps davant de lluites intestines en l'independentisme que, a l'hora de la veritat, només han beneficiat els detractors del moviment. I, tanmateix, malgrat que la causa independentista no passa precisament pels seus millors moments, no ha defallit en el seu propòsit. És molt possible que, amb els seus encerts i els seus errors, el catalanisme no hagi sabut valorar la generositat de Lluís Llach en el moment en què va posar el seu talent i la seva fama, que va molt més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol, al servei la causa de la independència. De fet, alguns fins i tot l'han volgut ridiculitzar. Oblidant que les seves cançons en defensa de la llibertat es van convertir en autèntics fars durant la fosca nit del franquisme i han guiat durant dècades milions de persones, des dels treballadors de les drassanes de Gdansk als anys 80, fins a la primavera àrab.

El seu últim posicionament públic ha estat sortir en defensa del president Jordi Pujol davant l'escarni al qual el pretén sotmetre l'Audiència Nacional, convocant-lo a Madrid dilluns que ve malgrat que, com ell diu, no l'ha votat mai. De fet, han estat als antípodes. No per això ha rebaixat la seva crítica a l'AN, i ha titllat la seva convocatòria d'indecent. A Llach el substituirà el pedagog gironí Josep Vila, soci de l'ANC des de la seva fundació el 2012 i activista reconegut en la batalla per la independència. Serà el sisè president de l'entitat, càrrec que abans van ocupar Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie, Dolors Feliu i Llach.