La reiteració d'enquestes publicades que deixen fora de la batalla de Barcelona Ernest Maragall —que va ser el guanyador dels comicis del 2019—, ha provocat el primer gran sotrac de la campanya i ha ocupat tot el quadrilàter dels republicans el seu president Oriol Junqueras. En un intent d'emular el paper en les autonòmiques del 2021, quan va aixecar la campanya de l'avui president Pere Aragonès i en l'última setmana va avançar la candidata de Junts, Laura Borràs, Junqueras ha elevat el to contra Colau i Collboni i ha fantasiejat amb una gran aliança conservadora que té por que Esquerra guanyi les municipals del 28 de maig.

Acostumat en els últims anys a jugar la partida electoral des de les primeres posicions, Esquerra s'ha trobat de cop amb una situació imprevista i perillosa. Un mal resultat a Barcelona arrossega poc o molt a la baixa les posicions en altres municipis metropolitans —el paper de Rufián a Santa Coloma de Gramenet i al cinturó perd brillantor— i allunya les possibilitats dels republicans d'optar a la Diputació de Barcelona. En el cas de la conurbació de Barcelona, Junqueras ha fet una aposta —que li va donar resultat el 2019— per situar-se com l'alternativa al PSC. Amb aquesta política aspirava a arrabassar, aquest cop sí, la presidència de la Diputació als socialistes i col·locar-se en una posició idèntica a la de Convergència i Artur Mas entre el 2011 i el 2015: la presidència de la Generalitat (Mas), l'alcaldia de Barcelona (Trias) i la de la Diputació (Salvador Esteve, exalcalde de Martorell).

Tot això, unit a la capil·laritat de ser el partit català que més llistes ha presentat —804 candidatures— i la fortalesa territorial, li permetia enfilar amb optimisme les municipals. El fet que els principals reptes semblin, ara com ara, inabastables ha posat cap per avall la campanya, només 48 hores després d'haver-se iniciat. La dificultat més gran rau, sens dubte, a Barcelona, on el PSC, Barcelona en Comú i Junts li roben espai i tenen capacitat per continuar mossegant fins al 28 de maig.

D'aquí, el contundent missatge sobre l'existència d'una gran aliança conservadora en contra d'Esquerra, quan, si alguna cosa ha fet el partit de Junqueras en els últims anys, d'una manera clara a partir del 2017, però de forma constant des del 2014, és intentar captar aquest espai que antigament podia votar PSC o CiU, i que reivindicava com a partit hegemònic. El votant socialista se li va allunyar amb l'arribada de Sánchez a la Moncloa i el de l'espai pujolista ha vist en Trias un vot refugi per fer fora Colau i mirar de ressituar Junts en posicions menys radicals.

Veurem les enquestes del pròxim cap de setmana què en diuen i si el sotrac de Junqueras ha servit a Esquerra per a alguna cosa.