Després del trist espectacle del PSOE dissabte passat, els socialistes s'han aixecat aquest diumenge amb sensació de ressaca, molt més febles electoralment i també menys creïbles políticament. Una joguina trencada en mans del PP que pot escollir entre pactar amb els socialistes que per això han destronat Pedro Sánchez en un cop incruent Susana Díaz i altres barons, o anar a terceres eleccions i donar-li literalment el cop de gràcia. Segur que hi ha gent al Partit Popular que pensa en això en aquests moments però el més probable és que Mariano Rajoy es conformi amb la primera opció. Un PSOE rendit serà suficient.
La política espanyola entra en una nova era on el PP, malgrat els seus problemes judicials, torna a ser la força central de la política espanyola una vegada han quedat desarborats no només el PSOE sinó també Ciutadans, que farà bé a cuidar el seu fortí català ja que els resultats d'Euskadi i Galícia -amb dos zeros al caseller- expressen clarament quines són avui les seves opcions reals de creixement a la política espanyola. Podemos, la força política cridada a ocupar l'espai de l'esquerra espanyola, apareix encara com una organització massa immadura i amb serioses limitacions de creixement. El cicle econòmic a Espanya tampoc no sembla que li jugui clarament a favor en el futur.
El PSOE, la gestora del qual farà aquest dilluns la seva primera reunió, disposa de tres setmanes llargues per moure el timó en què havia situat el partit Pedro Sánchez. O el que és el mateix, passar d'aquell "no és no, quina part del no entén?", amb el qual va fixar la seva posició davant de Mariano Rajoy, a una abstenció matisada amb l'argument que en aquests moments el prioritari és un govern a Espanya i no pas pensar en el partit. Paraules buides de qui s'ha situat davant de l'abisme i que només pot escollir una mort dolça. La resta, què passa amb els vots dels seus diputats, ja l'han escollida els altres per ell.