La virulència amb què ha reaccionat el Madrid polític i mediàtic més de dretes contra Alemanya per l'excarceració del president Carles Puigdemont ha estat tan exagerada que ha espantat els alemanys, poc acostumats a ser objecte de mofa i d'acarnissament dins del continent. Des del dijous en què es va conèixer que l'Audiència Territorial de l'estat federal de Schleswig-Holstein descartava el delicte de rebel·lió i que estudiaria tan sols el de malversació, una allau d'acusacions, insults i desqualificacions ha caigut contra el govern alemany i contra el funcionament de la seva justícia. Com si es tractés d'una qüestió pàtria i no d'un tema exclusivament judicial, editorialistes, articulistes i polítics reconeguts del PP, com l'eurodiputat Esteban González Pons o el portaveu del partit Rafael Hernando, han volgut assenyalar un perillós camí que apropa Espanya a ulls d'Europa a la intolerància i evidencia la nul·la separació de poders.

Al menú prêt-à-porter d'aquesta primavera madrilenya informativa, el que menys s'esperava al guió era una discussió amb Alemanya i l'aparició de la germanofòbia, amb una clara similitud a la tantes vegades assajada catalanofòbia. La ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, que va assenyalar el cap de setmana que Espanya no havia de donar per feta l'extradició de Puigdemont per malversació, que haurà d'explicar-la i que això no serà fàcil, ha propiciat des de titulars com "Alemanya, Espanya no es toca" fins a acusacions directes contra la ministra en un gran diari de Madrid en què se la titlla, entre altres floretes, de "nazi progre", "ministra racista de Merkel", i, també, s'hi parla de l'"euromania alemanya de massacrar els seus veïns".

González Pons ha qüestionat la justícia alemanya, ha assenyalat que el tribunal ha anat més lluny del que hauria d'haver anat i ha amenaçat amb què si l'euroordre no funciona, el tractat de Schengen no té sentit. El jove Casado ha anat més lluny en exigir al tribunal alemany que rectifiqui. Com si Alemanya fos Espanya! El govern espanyol, que va propiciar el primer foc, ha hagut de sortir ràpidament a intentar apagar l'incendi de la desmesurada campanya contra Alemanya.

Enmig de tot aquest despropòsit espanyol, l'ambaixada de Madrid a Berlín es dedica a publicar cartes al director als diaris alemanys. Molt poca artilleria i menor influència en un país difícil com Alemanya que ha assumit el cas català com un debat públic més proper a la violació de drets humans que a la independència. I on la classe política i els mitjans de comunicació estan descobrint unes actituds en les quals lluny de fer-los còmplices d'un problema, se'ls critica i se'ls ataca amb una gran desmesura. Primavera a Madrid.