L'alcaldessa de Barcelona ha hagut de baixar precipitadament el teló i retirar de l'agenda d'actes de la ciutat el concert als balcons que tenia un cost desproporcionat de 200.000 euros, que es justificaven no pel caixet dels cantants sinó per l'organització de l'esdeveniment, i que havia presentat ella mateixa amb tota la pompa corresponent dijous passat.

La bola de neu informativa de l'insòlit espectacle apadrinat per Ada Colau, ja que era l'ajuntament el que es feia càrrec del concert, va començar a girar amb força al matí de l'1 de maig (divendres). A la tarda els primers grups rellevants —Txarango, Sopa de Cabra, Els Pets— es donaven de baixa escandalitzats per l'import en la inversió pública i la llista s'ampliava dissabte molt a primera hora amb noves absències —Lildami, Stay Homas, Suu, Clara Peya, Sílvia Pérez Cruz i Els Catarres. Colau ha provat d'aturar la sagnia de baixes anunciant que les empreses organitzadores es farien càrrec de l'import de l'acte però ja era tard: l'acte estava condemnat. El cost era inassumible. La seva frivolitat l'ha ofegat.

És del tot evident que era una mala idea i que el moment no era ni de bon tros l'adequat. Per més que ho repeteixi, Colau no ha estat objecte d'una política de linxament polític com pregona en la seva defensa, en la qual, per cert, eludeix parlar del més sagnant: els 200.000 euros. Ha tingut una crítica més aviat suau en comparació amb l'error comès i amb les maneres que utilitza, en ocasions, la seva formació política a l'hora de criticar els seus adversaris; o ella mateixa, només cal fer un volt per les hemeroteques.

Primer s'haurà de retre homenatge als morts, no pas fer una gran festa per als vius. Ho diu el sentit comú més elemental quan el dol encara està molt instal·lat en la societat. A més, l'ajuntament ha de començar a ser més acurat amb els diners que no són seus. Va rebre el 2015 un consistori amb 140 milions d'euros de superàvit de Xavier Trias i el dèficit que generarà el coronavirus s'aproxima ja als 300 milions. La crisi econòmica ja és aquí. És l'alcaldessa d'una ciutat amb profundes desigualtats que s'estan eixamplant i on estan augmentant de forma alarmant les necessitats més bàsiques d'àmplies capes de la ciutadania. Només cal veure les esgarrifoses imatges de gent fent cues per obtenir menjar amb què alimentar les seves famílies. Aquesta és la resposta que ha de donar immediatament, no pas organitzar concerts.