Deu ser l'evidència que, almenys fins al moment, la fiscalia de l'Audiència Nacional ha construït una causa poc sòlida contra el president Jordi Pujol que les sessions que s'han celebrat tenen un escàs seguiment informatiu. Som ja a l'equador del judici iniciat el passat mes de novembre i de tota aquella bola d'insídies i insinuacions d'associació il·lícita i blanqueig de capitals res no ha pogut ser provat. Encara més, el fiscal de l'Audiència Nacional, Fernando Bermejo, que ha portat al límit algun dels seus interrogatoris als testimonis, ha rebut carabasses en el seu objectiu d'establir un mínim nexe de corrupció. La petició fiscal contra el president Pujol no es va quedar curta: 9 anys de presó i 204.000 euros de multa.

Cada cop es veu més clar que tot va formar part d'una guerra bruta contra l'independentisme i que Pujol era una de les peces de caça major per aguantar un relat de corrupció prou temps per desinflar l'independentisme com a motor de canvi polític a Catalunya. La causa iniciada el 2015 arran de la confessió de la famosa deixa del seu pare, Florenci Pujol, va obrir les portes a l'entrada de l'anomenada "policia patriòtica" en la invenció de notícies que el desacreditessin a ell, a la seva família i al moviment. En aquell moment, Pujol tenia 85 anys, estava raonablement bé de salut per a la seva edat i ningú li discutia el paper de creador de la Catalunya moderna i el seu lloc entre els grans del país, a l'alçada de prohoms com Enric Prat de la Riba o Francesc Macià.

Som ja a l'equador del judici iniciat el passat mes de novembre i de tota aquella bola d'insídies i insinuacions d'associació il·lícita i blanqueig de capitals res no ha pogut ser provat

Gairebé onze anys després, Pujol s'acosta als 96 anys, ha patit un ictus greu i la seva salut ha minvat. És pràcticament impossible que pugui seguir una conversa, ja que la seva memòria immediata ha disminuït enormement. Li costa recordar persones que han format part del seu bagatge històric i, segurament, només la seva insistència a aparentar normalitat pot confondre durant uns instants els seus visitants. El que ha fet el tribunal de l'Audiència Nacional presidit pel magistrat José Ricardo de Prada no eximint-lo de l'acusació al procediment penal malgrat que els forenses públics que el van examinar van concloure que no tenia les capacitats cognitives i físiques plenes per poder defensar-se és una autèntica canallada i un intent d'escarni a la seva memòria i a la seva història.

Segurament, el tribunal confiava que Pujol no arribés viu al judici, per poder arxivar-li la causa, però no ha estat així. Ara, en canvi, corre el risc que mori. O pitjor encara que hagi de ser declarat innocent per falta de proves. En circumstàncies com les actuals, mai no se sap quina part del deteriorament del seu estat de salut és deguda a la persecució judicial i policial que ha patit. Són més de deu anys mirant de construir una causa que, pel que hem vist fins a la data, és com a mínim frèvola. Al judici li queden dues setmanes més al febrer, al març i a l'abril abans que sigui declarat vist per a sentència. Però, per ara, només hem vist fum, elucubracions i, en expressió de la nostra experta judicial, un fiscal desesperat mirant d'implicar sense proves un testimoni.