Pedro Sánchez acudeix aquest dilluns a la sessió d'investidura amb pràcticament tots els números per superar dimarts o sinó dijous la prova del Congrés dels Diputats. L'acord amb Podem —programa i noms en el Consell de Ministres— avança des de les enormes diferències i cap de les dues formacions polítiques no parla, ara per ara, d'esculls insalvables. Continuaran parlant fins que dijous, en segona votació, no es reveli del tot l'enigma dels últims mesos i quedin descartades les eleccions del 10 de novembre, una data marcada de vermell fins que Pablo Iglesias va fer un pas al costat a canvi d'agafar pel coll a Pedro Sánchez i deixar-lo aparentment sense marge de maniobra per acceptar un govern de coalició amb un terç de ministres morats.

La negociació de l'acord entre PSOE i Podemos i el fet que no s'hagi tancat ha permès l'independentisme salvar el cap de setmana i esgotar l'anunci del seu vot. Però aquelles hores precioses s'estan acabant i desapareixeran del tot quan es formalitzi el pacte de les esquerres espanyoles. Les paraules de Pedro Sánchez demanant un govern que no depengui dels independentistes no seran possibles perquè cap força de les dretes espanyoles li facilitarà diputats i Esquerra Republicana o bé Junts per Catalunya, o qui sap si totes dues, almenys, hauran d'abstenir-se en segona votació.

Les dues formacions són a menys de les 48 hores de la primera votació incòmodes, preocupades per l'impacte emocional en les seves bases de la seva decisió i un punt desanimades pel menyspreu públic dels dirigents socialistes que lluny de fer gestos per rebre un vot favorable exhibeixen públicament fredor i distància. Però també són lluny d'unes noves eleccions espanyoles, entre altres coses, pel seu convenciment en què la inestabilitat en la política espanyola sinó ve d'unes noves eleccions vindrà d'un govern amb abismals diferències en política econòmica però també a l'hora d'afrontar el tema català.

Aquesta és la mare dels conflictes que vindran i hauria de ser prou motiu per a l'abstenció, assenyalen d'una manera àmplia des d'Esquerra però també és l'opinió, per exemple, dels que van impulsar o van facilitar el pacte de la Diputació de Barcelona entre Junts per Catalunya i PSC. En definitiva, Esquerra, que té quinze diputats i és el sisè grup de la Cambra, està a favor del no-bloqueig. Haurien de canviar moltes coses perquè es mogués d'aquesta posició que és suficient perquè Sánchez tiri endavant la investidura. En la formació de Puigdemont les opinions són més corals, sobretot per la defensa del 'no' del sector més proper a Quim Torra. El problema és que un 'no' a Pedro Sánchez podria acabar en una escissió... però qui sap si un sí, també.