El Ministeri de l'Interior acaba d'anunciar que els milers d'agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que va desplegar a Catalunya a final d'estiu amb l'objectiu d'impedir el referèndum de l'1 d'octubre, donar cobertura a l'entrada en vigor de l'article 155 i, finalment, assegurar el procés electoral del 21-D tornaran abans de dissabte als seus destacaments i poblacions d'origen. L'operació Copèrnic, com ha estat anomenada pel govern espanyol, es va iniciar a final de setembre amb aquelles terribles imatges de guàrdies civils aclamats a diverses ciutats d'Espanya, des de Huelva a Còrdova, Toledo o Santander, al crit d'"¡a por ellos!", i s'acaba amb una nova majoria independentista al Parlament de Catalunya.

Encara que les xifres oficials de membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que han estat gairebé un centenar de dies a Catalunya no s'han donat a conèixer i tampoc el cost de l'operatiu policial, és força evident que els que van sostenir des del primer dia que es tractava només d'una operació política tenien tota la raó. La policia catalana, com a policia integral que és, es bastava de sobres per a les tasques de seguretat que té assignades. De fet, el que més es recordarà d'aquest insòlit desplegament serà la intervenció per impedir el referèndum de l'1 d'octubre, que va acabar amb més d'un miler de persones que van necessitar assistència mèdica i amb una denúncia generalitzada dels mitjans de comunicació de tot el món, així com de diversos dirigents europeus, per la violència policial d'aquella jornada.

La mala planificació policial de l'1-O per part de la Delegació del Govern espanyol va fer pràcticament inoperatius els milers d'agents extres, que en algun moment es va assegurar que podien arribar a ser 20.000 homes i dones. L'estada de molts d'ells a tres vaixells al port -un dels quals, el famós "Piolín", pel dibuix que tenia a l'exterior- o els incidents a diversos pobles de Catalunya, on es van aixecar protestes veïnals per la presència dels agents, són pràcticament els únics efectes, al marge de la brutalitat de l'1-O, d'un operatiu policial el cost del qual s'ha calculat per sobre dels 80 milions d'euros.

Sigui aquesta o no la quantitat i fos o no l'objectiu intimidar els independentistes, els catalans no es van deixar acovardir a les urnes el dia 21. La participació rècord de gairebé el 82% del cens i els 70 escons aconseguits per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP són una autèntica carta de presentació per a una legislatura que no es preveu còmoda ni fàcil. En tot cas, llarga.