L'autèntic caos que es viu des de fa quatre dies a la xarxa de Rodalies, amb greus afectacions a centenars de milers de persones i amb el consegüent impacte econòmic, ha tornat a posar de manifest l'enorme deteriorament d'una infraestructura bàsica per a la mobilitat en la conurbació metropolitana de Barcelona. Fa anys que el Govern i nombroses institucions, com també organitzacions empresarials, sindicats, col·legis professionals i un llarg etcètera, s'han pronunciat a favor d'una transferència a la Generalitat del servei ferroviari que no acaba d'arribar i a la qual el govern de l'Estat ha posat tots els pals a les rodes que ha pogut. Tant amb els governs de Felipe González, com amb els successius presidents, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.

Tres dècades de reivindicació d'això que als espanyolistes els agrada denominar amb reiteració "coses que afecten la gent". Perquè el mantra que els independentistes només tenen un monotema, el de la independència de Catalunya, cau pel seu propi pes davant de situacions que suposen un autèntic greuge per als catalans. Ja m'agradaria a mi veure tots els partits unionistes darrere de la carta que ha enviat aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la qual li diu sense embuts que "des del govern català reclamem assumir la gestió d'aquest servei, primordial per al nostre país" per disposar d'un servei ferroviari de Rodalies "regular, puntual, segur i fiable".

Hi ha algun partit català que estigui en contra d'aquest enunciat? Perquè molt em temo que els ciutadans que pateixen aquests dies els retards interminables, la falta d'informació i el caos més absolut hi estan absolutament d'acord votin el que votin. Foment del Treball ha xifrat entre 200 i 250 milions d'euros diaris el que costa als catalans la vaga de maquinistes a Rodalies i ha demanat als partits independentistes, que tenen la clau dels pròxims pressupostos generals de l'Estat, que la utilitzin per forçar el traspàs ferroviari. Cal suposar que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que avui dirigeix Raquel Sánchez, fins fa quatre dies alcaldessa de Gavà, una de les ciutats que es veuen afectades directament, remarà a favor de la solució i no serà part del problema.

Una última reflexió: l'oposició al traspàs a la Generalitat del Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudantes Ferroviarios (SEMAF), que representa el 85% dels professionals, és un xantatge sens dubte inacceptable. El seu argument que la Generalitat no és capaç d'assumir tota la gestió d'aquesta competència és un autèntic disbarat i el Ministeri ho sap. Cal fer la transferència de recursos adequada a l'enorme dèficit que pateix el servei, traspassar-lo a la Generalitat en el menor temps possible i que no es preocupin els maquinistes. Els usuaris catalans saben, de sobres, com funciona Rodalies i com Ferrocarrils de la Generalitat. I, sincerament, no hi ha color.