L'últim a dir-ho ha estat el portaveu de l'executiva del PSOE, Óscar Puente: la retirada del 155 dependrà del govern que surti de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre. O sigui: primer miro els resultats i veig si m'agraden, si em permeten continuar amb la política de laminació de l'autonomia, la llengua i la cultura catalana. Parlo amb PP i Ciutadans, i si podem governar, l'aixequem; i si no, diem que no es donen les circumstàncies per fer-ho.

Fins ara només havíem sentit aquest discurs de boca de portaveus del PP. Sonava tan irreal que semblava que no era creïble. Gran error! Ara sabem que quan el 155 es va aprovar al Senat no només se cessava el Govern, se suprimia l'autonomia i es convocaven unes noves eleccions a Catalunya, sinó que, en funció del que votessin els catalans, es faria una cosa o una altra. No n'hi ha prou amb el fet que hi hagi un candidat a l'exili —Carles Puigdemont— i un altre a la presó —Oriol Junqueras—, i els inconvenients que això comporta per dur a terme qualsevol campanya electoral. També és necessari que els catalans no els votin. Que votin "candidats normals".

Que tot estigui pensat no vol dir que sigui irreversible. Una marea de vots independentistes faria inviable qualsevol acord de despatx entre PP, PSOE i Cs. L'Estat ho sap, i per això ha organitzat aquestes eleccions tan anòmales. Caldrà veure si l'independentisme ho entén així abans del dia 21 o espera a llepar-se les ferides l'endemà.