Sembla confirmat que una burilla d'un cigarro, suposadament llançada imprudentment a través de la finestra d'un cotxe, és l'origen de l'incendi al Parc Natural del Cap de Creus, al nord de les comarques gironines, que encara està actiu però que els bombers creuen haver estabilitzat. Fins ara s'han cremat des de divendres unes 400 hectàrees a l'Alt Empordà, entre Llançà i Port de la Selva. L'anterior incendi important, el que s'ha produït aquesta setmana entre Castellví de Rosanes i Martorell, i que ha cremat unes 200 hectàrees, també va ser provocat. Podríem donar més exemples i arribaríem lamentablement a la mateixa conclusió: la imprudència, la negligència, o la mala fe, acostumen a ser darrere la gran majoria dels focs estivals que es produeixen a Catalunya.

Any rere any es crema massa forestal, les causes són les mateixes, i m'atreviria a dir que els laments també. Esdeveniment fortuït, distracció, o arguments per l'estil. En poques ocasions la imprudència o la negligència desemboca en una causa judicial efectiva. I, en conseqüència, la massa forestal cremada a final de l'estiu és una combinació de sort, de les temperatures que s'hagin produït i de la pluja que hagi caigut durant la primavera i a l'estiu.

Aquest any se'ns anuncia que l'estiu serà difícil i que el perill d'incendi és bastant alt si no es produeix un canvi en les previsions realitzades per juliol i agost. De fet, la setmana passada la Generalitat de Catalunya ja es va veure obligada a activar el pla d'emergències per l'elevat risc d'incendis a tot el territori. S'hi uneix que, a moltes zones de Catalunya, sobretot al Pirineu, el bosc està mal cuidat, i els camins que solen actuar de tallafoc naturals es troben plens de runa, ja que hi ha una feina acumulada en els últims anys que no s'ha fet. Hem tingut ja dos avisos que, per sort, han quedat en això: en un ensurt. Però l'estiu acaba de començar i els bombers no podran arribar a tots llocs si l'estiu és tan dolent com els de 1986, 1994, el 1998 i el 2012.

Encara que la sanció per un incendi forestal provocat per una burilla mal apagada pot comportar fins a sis anys de presó, no s'arriba ni de lluny a aquests extrems, queda en una sanció econòmica a tot estirar, i la ciutadania té una certa sensació que la imprudència queda sense sanció. Com en moltes altres coses, falta una cultura de vigilància i conservació de la naturalesa si es vol revertir la situació actual. I sí, sancionar els que actuen amb negligència.