La declaració contundent, completa i també per a alguns controvertida del major Trapero al Tribunal Suprem és, per sobre de qualsevol altra reflexió que es pugui fer, una prova definitiva i irrefutable de la inexistència de rebel·lió per part dels acusats en desmarcar el cos dels Mossos d'Esquadra de qualsevol acord o entesa amb el Govern per incomplir les resolucions judicials. Tant és així que quan Trapero va declarar sota jurament a la sala que la policia autonòmica tenia un pla escrit, concís i detallat per detenir el president Puigdemont i els consellers si la fiscalia o el jutge així ho ordenava, el silenci gairebé es podia tallar a l'interior del Suprem.

Trapero ha fet una declaració honesta i professional que té dues virtuts: la primera, treu o intenta treure al cos policial de les grapes del poder polític i de qualsevol acusació sobre això i, d'altra banda, demostra que totes les decisions que es van adoptar al seu dia es van ajustar a la més estricta legalitat. En segon lloc, surt en auxili del Govern sense faltar gens ni mica a la veritat. La rebel·lió és doblement indefensable, ja que no només no hi va haver violència, indispensable per a qualsevol acusació, sinó que tampoc no hi va haver un cos policial disposat a ser el braç armat del Govern. Això sí, Trapero ha prioritzat la defensa del cos, la seva professionalitat i la seva honorabilitat per sobre d'un hipotètic glamur entre les files independentistes que mai no va buscar i sempre va rebutjar. És un policia i no un polític i mai no ha enganyat ningú. Per això no hi havia ni un rebuig cap al major entre els acusats i tampoc entre els exiliats en acabar la seva potent declaració.

La sospita que al major Trapero l'Estat espanyol mai no li perdonarà l'actuació dels Mossos en l'atemptat gihadista de l'agost del 2017, l'efectivitat policial a l'hora de desactivar la cèl·lula terrorista i l'autonomia en les seves decisions durant aquells dies és avui més evident. I jutjar els policies per les seves decisions policials hauria de ser el més normal del món. De fet, a tots els països és així. No fem, entre tots, que siguin el que no són.