Quan escric aquest article, una persona morta, vuit ferits de diferent gravetat i una persona desapareguda és el balanç de l'explosió d'una empresa química de Tarragona. Les impactants imatges de la tragèdia i la zona on es va produir van provocar moments d'alarma entre la població, ja que, al principi, es desconeixia si s'havia produït un núvol tòxic, la qual cosa no es va poer descartar fins que no es va saber que el component concret era òxid d'etilè. Tampoc es va poder aixecar fins llavors, progressivament, el confinament de la ciutadania a les seves cases, que en algun moment de la tarda va afectar set poblacions. Bombers, serveis d'emergència i autoritats analitzaran a partir d'ara les conseqüències de l'incendi, si hi va haver algun error en la manipulació dels productes químics o si va ser una altra la circumstància causant de l'explosió.

Serà important i obligat de saber-ho. Però la gran pregunta a la qual s'hauria de donar resposta amb urgència, i hauria de ser molt fàcil de contestar, és la formulada en centenars de queixes que veïns de la zona han fet per tota mena de canals —des de ràdio i televisió fins a les diferents xarxes socials— interrogant-se sobre per què no havien funcionat les sirenes. Aquest és sempre el primer avís perquè la població s'adoni que una cosa molt greu està succeint. El mateix alcalde de la Canonja, el municipi on es va produir l'explosió, desconeixia el perquè no s'havien activat i es mostrava indignat. I té raó, ja que les sirenes juguen en aquests esdeveniments un paper fonamental, i si el líquid cremat hagués estat tòxic estaríem parlant d'una tragèdia molt diferent i molt més dolorosa quant a víctimes.

De què serveixen tants exercicis de prevenció i simulacres si, a l'hora de la veritat, no es dona avís a la població? Algú hauria de donar resposta a aquesta pregunta tan senzilla. L'aparent clima de desglaç entre el govern espanyol i el català, que fins i tot propicia situacions com la d'aquest dimarts, en què Pedro Sánchez semblava apressar Quim Torra a reunir-se amb ell, va facilitar una harmonia i col·laboració entre les dues administracions des del primer moment i que el president del govern espanyol es posés a disposició del de la Generalitat per al que fes falta. Benvingut sigui aquest nou clima que necessitarà una materialització efectiva sobre compromisos reals i passar de les paraules als fets. Però sempre és millor escoltar de la boca del president del govern espanyol que ha parlat amb el president de Catalunya que menysteniments com els que es van viure en el passat recent.