El fet que entre la decisió del Tribunal Suprem de processar per rebel·lió el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i 11 dirigents independentistes catalans més i la presentació del documental de Mediapro sobre els fets esdevinguts el passat 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia hi hagi hagut tan sols una dotzena d'hores, obliga necessàriament a ser molt cauts sobre uns delictes d'enorme gravetat i que fins ara estan molt lluny de ser provats. És tan així, que en la seva resolució, el TS es cuida molt d'assegurar que els processats puguin ser finalment vinculats a actes de violència o que incitessin a cometre'ls per aconseguir l'objectiu final d'una declaració d'independència i argumenta que aquesta "és una qüestió que ara pot ser acceptada indiciàriament i la resolució final de la qual necessitarà la pràctica d'autèntiques proves, la qual cosa només pot tenir lloc, en el seu cas, al judici oral."

No deixa de ser preocupant que sobre aquesta base jurídica i altres d'igualment qüestionables quant al seu rigor amb els fets esdevinguts entre setembre i l'octubre de l'any passat s'hagi arribat a armar una causa que té molt, massa, de política. I que més enllà de les penes que al seu dia fixi el tribunal reté en tres presons de Madrid, en presó provisional, tots els encausats per rebel·lió, excepte aquells que van optar per desplaçar-se a l'estranger en espera d'un judici més just. Dels nou dirigents independentistes, qui menys temps fa que està empresonada és Carme Forcadell i ja suma l'escandalosa xifra de 97 nits a Alcalá Meco; i els Jordis, els qui més, amb la ignominiosa xifra de 254 nits a Soto del Real. Que ara tancada la fase d'instrucció, i en espera del judici, no hi hagi una decisió judicial de deixar-los en llibertat provisional ressalta el càstig exemplaritzant que se'ls vol imposar per sobre de qualsevol altre argument que es pugui utilitzar.

Deia que la resolució del TS havia coincidit amb la presentació del documental que aquest dijous emetrà TV3. La feina periodística dirigida per Jaume Roures deixa en molt mal lloc la instrucció del jutge Llarena i afecta fonamentalment els Jordis. El relat oficial del magistrat del TS queda literalment fet miques a través de nombrosos testimonis. Roures ha manifestat que els informes de la Guàrdia Civil són mentida, directament, i, és normal preguntar-se com es pot continuar mantenint a la presó, en aquest cas concret, Sànchez i Cuixart. Quines proves més calen per rebatre uns fets que, més enllà de la desobediència als 13 casos citats, són escassament punibles per més intents que es vulguin realitzar. Però la pilota s'ha fet interessadament tan gran per l'Estat espanyol que fer-la ara més petita no és gens fàcil.