No deixa de sorprendre'm la tremenda ingenuïtat amb què s'aborden els casos de corrupció que afecten els partits espanyols des de Barcelona. El candor català és directament proporcional a l'aversió que hi ha a Madrid per tot el que sigui català. En el fons, som dos mons completament diferents, i per això aquí no s'entén el d'allà i allà no es comprèn el d'aquí. Aquesta digressió té molt a veure amb la simplicitat de moltes anàlisis o opinions després de l'ingrés de l'últim secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, a la presó de Soto del Real. Una cosa que ha passat després que, la setmana anterior, el mateix magistrat del Suprem hagués deixat lliures i amb unes mínimes mesures cautelars —prohibició de sortir d'Espanya, lliurament del passaport i personació al jutjat cada quinze dies— Koldo García i l'exministre de Transports i antecessor de Cerdán a l'organització del PSOE, José Luis Ábalos. En la resolució, el magistrat Leopoldo Puente deixa establerta la diferència entre els tres imputats i assenyala que Cerdán disposaria d'un coneixement privilegiat del funcionament de la trama, ja que en la seva condició de fins fa dues setmanes número 3 del PSOE, s'encarregava de realitzar els cobraments indeguts a les empreses afavorides i de distribuir-los.

O sigui, Cerdán és, segons el jutge, el vèrtex de la trama si no apareixen persones físiques o jurídiques que s'hagin pogut lucrar amb les indemnitzacions. Per físiques s'entén companys del seu expartit, ja que va lliurar l'acta de diputat socialista i va renunciar a la militància; i per jurídiques el finançament del mateix PSOE. Però segurament, Leopoldo Puente també intentarà arribar fins al fons de les clavegueres de Santos Cerdán i que tenen la fontanera en cap en Leire Díez, l'existència de la qual vam conèixer a començaments del mes de juny passat després que aparegués en diversos àudios fent gestions contra comandaments de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que investigaven l'entorn de Pedro Sánchez. Díez va aparèixer fugaçment i va desaparèixer dels mitjans en qüestió d'hores, o més aviat d'algun dia. Una altra cosa va ser que també ho va fer d'algun dels despatxos del palau de les Salesas de Madrid, on té la seva seu el Tribunal Suprem, o de les dependències de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, al carrer Manuel Silvela, número 4.

Però qui és Leire Díez? La denominada claveguera de Leire Díez no s'entén sense el conjunt de relacions que vinculen assessors del PSOE, empresaris afins, periodistes funcionals i operadors jurídics que, lluny d'actuar en defensa dels interessos generals, semblen haver treballat al marge de l'Estat de dret per protegir interessos partidistes o personals. Leire Díez, assessora clau de l'entorn de Pedro Sánchez —no se sap amb certesa si amb accés directe a ell o no— i figura de confiança de Santos Cerdán, ha actuat com a engranatge central en aquesta estructura. El seu rol ha estat coordinar accions policials, judicials, comunicatives, mediàtiques i estratègiques per blindar el nucli dur de Pedro Sánchez i promoure operacions de desgast contra adversaris, ja fossin interns (crítics del partit) o externs (independentistes catalans, fiscals, jutges). Un dels operadors de camp en aquesta trama ha estat Jacobo Teijelo, advocat amb vincles a entorns propers al PSOE i que, per a sorpresa de molts, periodistes inclosos, ja ha visitat Santos Cerdán a Soto del Real.

El Suprem vol estovar Cerdán a la presó, perquè, sens dubte, és posseïdor d'informació molt compromesa

Una d'aquestes accions que apunten a la xarxa és l'intent de suborn al fiscal José Grinda, un dels principals investigadors contra el crim organitzat internacional i molt actiu en causes com les de la màfia russa, alguns oligarques i xarxes de blanqueig, encara que els més coneguts, almenys a Catalunya, són el cas 3%, que vincula l'extinta Convergència i pendent de judici; el cas Zed, on està pendent de jutjar Pérez Dolset; l'operació Catalunya a Andorra, o la investigació de l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, que després de passar dos anys en presó preventiva va ser absolt per l'Audiència Nacional. La denúncia formal del fiscal Grinda —que prèviament va posar en coneixement del seu superior— davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i davant de la mateixa Fiscalia General de l'Estat, en la qual exposa un intent de suborn del qual hauria estat objecte, és un fet gravíssim que afecta directament la trama. Grinda va identificar els emissaris com a actors relacionats amb interessos economicoempresarials amb ramificacions polítiques, i va incloure entre els implicats indirectes periodistes que —presumptament— participarien en maniobres de pressió, encobriment o manipulació del relat. Entre ells, destaca el nom de Pere Rusiñol, que hauria tingut un paper actiu o, com a mínim, funcional en l'operació.

En tot això rau la gran diferència entre Koldo i Ábalos, d'una banda, i Santos Cerdán per l'altra. És a aquest últim a qui el Suprem vol estovar amb l'ingrés a la presó, perquè, sens dubte, és posseïdor d'informació molt compromesa i en esferes i àmbits molt diferents, ja que actuava com a plenipotenciari de Pedro Sánchez en molts àmbits de la vida pública. Amb l'auto de dilluns, Leopoldo Puente pot arribar a tenir-lo en teoria fins a sis mesos a la presó, si no hi ha nous fets, ni noves causes que ampliïn aquest període. O bé, que la situació política hagi fet un tomb absolut.