Encara que el Comitè d'Afers Jurídics del Parlament Europeu ha aprovat el dictamen per aixecar la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, no tot ha estat oli en un llum per a la maquinària espanyola que componen PSOE, PP, Cs i Vox a la Cambra de Brussel·les. Ningú no esperava un titular diferent, ja que al Parlament Europeu, els estats i les famílies ideològiques tenen un pes enorme. Tanmateix, cal destacar dues coses: mai en la història de l'Eurocambra no havia estat tan baix el percentatge de diputats de la comissió que votaven a favor d'acceptar un suplicatori (15 de 25 eurodiputats) i, si descomptem que a la comissió esmentada hi ha cinc membres de PSOE, PP i Cs que van votar com un sol home, resulta que dels 20 que queden només la meitat, deu, han estat d'acord amb aixecar la immunitat als tres eurodiputats independentistes catalans. Que aquest fet s'hagi produït un 23 de febrer, en el quaranta aniversari del cop dels Armada, Milans del Bosch i Tejero, tan sols és la cirereta del pastís d'una Espanya desvertebrada i amb problemes greus de sòlids valors democràtics que enalteix el rei fugit entre els aplaudiments dels diputats del règim del 78 mentre al carrer es reclama llibertat d'expressió, s'empresona cantants i es persegueix l'independentisme català en una espiral de repressió que sembla no tenir aturador.

Amb molt pocs vímets, l'independentisme català ha aconseguit introduir el missatge al Parlament Europeu que a Espanya els tres eurodiputats no tindrien un judici just. No s'hi jugava qualsevol cosa el deep state, en aquesta batalla, i era del tot descartable una rebolcada de la Cambra, que componen fins a 27 estats. Però sí que hi ha hagut un toc d'atenció significatiu que només s'ha esmorteït per la presència massiva de membres espanyols en la Comissió —cinc (dos del PSOE, dos del PP i un de Cs) de vint-i-cinc— per prevenir qualsevol eventualitat. Perquè ens en fem una idea: Espanya té 59 eurodiputats dels 705 de l'Eurocambra i, si es mantingués la proporció de la Comissió, n'hi tocarien 141. Un nombre encara més escandalós si es té en compte que dels 59 eurodiputats espanyols només 41 estan a favor d'aixecar la immunitat.

La batalla del Parlament Europeu se sabia perduda per endavant encara que després de la votació deixa un interrogant alt per saber amb quin percentatge de vots serà aprovat al març el suplicatori al plenari de la Cambra. Ara com ara, els tres eurodiputats independentistes ho continuaran sent. La primera conseqüència serà la pèrdua de llibertat de moviments fora de Bèlgica, ja que qualsevol estat podria, en teoria, activar l'euroordre d'extradició. Tancat aquest capítol vindrà la batalla important, que no és cap altra que la judicial i una hipotètica extradició a l'Estat espanyol. Aquí, a diferència del Parlament d'Estrasburg, Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen cartes guanyadores després de la sentència que va emetre la justícia belga pel que fa al conseller Lluís Puig el mes de gener passat, en la qual va denegar-ne de manera definitiva l'extradició.

Res no apunta que els tres eurodiputats independentistes no tindran un recorregut judicial similar al que ja es va produir amb Puig al Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les. Si fos així, el tema quedaria definitivament tancat i només faltaria que el Parlament Europeu els restituís la immunitat que se'ls hauria aixecat. Cosa que succeiria una vegada la justícia europea hagués estudiat els corresponents recursos que es presentaran. Resumint: el soroll de l'Estat amb la decisió de la Comissió d'Assumptes Jurídics té, més que probablement, un recorregut molt limitat. Per més que sigui un 23-F.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat