Cal que ens preparem per a una sisena onada? Quina virulència tindrà en uns moments en què gairebé el 75% de catalans -i el 84,1% de majors de 16 anys- ja estan vacunats amb la pauta completa? Es poden fer enrere alguna de les mesures i tornar a alguna restricció en sectors sensibles per a una propagació més gran de la covid? Totes aquestes i més són preguntes que crèiem oblidades des de la tornada de l'estiu i que, de cop, han tornat a sorgir en vista del comportament de risc de rebrot de la pandèmia i el creixement de la velocitat de contagi. No són dades encara preocupants però es comencen a encendre alguns indicadors i, si ens fixem en experiències anteriors, el resultat final sabem com ha acabat i es tracta d'una qüestió que permet estar absolutament tranquils.

Encara que els experts no es posen d'acord en l'evolució de les dades actuals, sí que coincideixen en canvi a focalitzar en la castanyada l'inici d'aquest primer impuls tardoral de xifres poc tranquil·litzadores. Entre altres coses, perquè la castanyada és l'inici d'un cicle de dies de celebració que combinarà el pont de la Constitució i la Puríssima (6 i 8 de desembre) amb les festes nadalenques, plantejades a moltes llars, aquest any sí, com el retrobament després de l'excepcional diàspora familiar que es va produir el 2020 en dies tan especials.

De totes maneres, no hem de perdre de vista una cosa tan important com la cobertura de vacunació que té la societat catalana i que se situa entre les més altes d'Europa. Per exemple, més de deu punts per sobre de països com Alemanya, el Regne Unit o França. O gairebé 20 punts més que Estats Units, Argentina o Brasil; per no parlar de la situació en països europeus com Bulgària, on la vacunació no arriba al 23%; Rússia i Romania, al 34%; Montenegro al 39%; Eslovàquia al 43%; Sèrbia al 44%; Croàcia al 45% o Polònia i Eslovènia al 53%. Aquest és el nostre entorn en un moment en què la mobilitat es comença a reactivar.

Les eines per lluitar contra el creixement de la pandèmia continuen sent les mateixes dels últims mesos: insistir una vegada i una altra en la vacunació com un acte de solidaritat amb el conjunt de la població que voluntàriament ha fet un pas endavant que en altres països no s'ha produït i donar la importància que es mereix al certificat covid, que pot acabar sent una bona palanca per coronar amb èxit l'expansió que es comença a detectar de la malaltia.

És possible que amb l'obligatorietat al lleure nocturn no sigui suficient i se'n hagi d'ampliar el radi d'acció. Qualsevol cosa abans que guanyi la partida la tornada a les restriccions que, en aquesta ocasió, serien tot un cop per petites que fossin. Ja no hi ha dissecció possible davant com està de castigada l'economia catalana. Per això, els poders públics catalans han d'insistir fins a l'esgotament en la vacunació. És el veritable element diferenciador davant del contagi del virus.