Tot apunta que entrem a la setmana decisiva després del judici del Tribunal Suprem als presos polítics catalans i que coneixerem la decisió dels set magistrats de la Sala Segona que presideix Manuel Marchena. Dos anys després que el procés assolís el seu punt àlgid amb la celebració del referèndum de l'1-O i la proclamació del Parlament del 27-O, i després d'una llarga i injustificada presó provisional de membres del Govern, la presidenta Forcadell i els Jordis -Sànchez i Cuixart-, l'estat espanyol emetrà sentència i sabrem quin és el càstig per a la dotzena d'acusats, que es preveu contundent i de molts anys de presó per a diversos dels processats.
El judici es va començar amb un govern del PP presidit per Mariano Rajoy acabarà amb un del PSOE sota la presidència de Pedro Sánchez. I després de dos anys no és exagerat dir que els dos inquilins de la Moncloa han tingut actituds simètriques en la incapacitat política per abordar el conflicte i en l'absència de solucions i d'utilitzar el diàleg com a via de solució fiant-ho tot als jutges. Aquesta era una mala solució quan la va adoptar Rajoy i continua sent dolenta amb Sánchez, més enllà que Rajoy i Felipe González apareguin satisfets en fòrums empresarials com a estadistes amb solucions per a tot.
Segurament, no és exagerat dir que la sentència del Suprem tindrà un impacte de conseqüències imprevisibles en una societat com la catalana, permanentment mobilitzada i disposada a fer-se sentir i a defensar l'honorabilitat dels presos polítics i les institucions catalanes. No sobra recordar-ho, entre altres coses, perquè ja ha passat abans i a la societat catalana no li agrada ser trepitjada. Hi ha prou antecedents per pensar que això és així: va succeir amb la sentència de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional el 2010, que és a l'origen de moltes de les coses que han ocorregut aquests anys.
Més de nou anys després, un altre tribunal, en aquest cas el Suprem, té a les seves mans una cosa que escapa a les seves funcions com és un progressiu retorn a la normalitat i la distensió a Catalunya. La incompetènica dels governs espanyols ha col·locat la pilota on no hagués hagut d'arribar mai: al teulat de la justícia. El Suprem també s'hi juga el prestigi, encara que sigui a més llarg termini, si Europa esmena parcialment o total la sentència. És cert que passaran anys, però que ningú no es pensi que serà com en el cas d'altres sentències dictades a Espanya.
Bàsicament, perquè encara que tardaran a pronunciar-se els tribunals europeus, el conflicte potser no haurà acabat ja que la situació dista molt de la que predicava aquest dissabte Pedro Sánchez al Foro La Toja, a Galícia, proclamant el fracàs de l'independentisme. I és que fins que no es demostri el contrari, els fracassos només es mesuren per la falta de suport electoral, cosa que no ha succeït en cap de les eleccions al Parlament d'aquesta dècada i no sembla que les enquestes que van sortint li donin cap esperança.