Acaba d'anunciar Societat Civil Catalana, l'entitat unionista creada per combatre l'independentisme, que a partir de divendres vinent tallaran l'entrada als túnels de Vallvidrera fins que acabin les concentracions de la Meridiana per la sentència de l'1-O, que aquest divendres ha complert la seva 138a nit de protesta. L'acció té tots els ingredients per confirmar una vegada més que l'unionisme és incapaç de construir un relat en positiu i sempre ha d'actuar a la contra. Ho feia abans quan la matriu més activa era Ciutadans i ho continua fent ara que la formació taronja camina irremissiblement cap a un ostracisme evident i ocupa el seu lloc el PSC de Miquel Iceta. En aquest cas, a més, l'explicació de fins quan mantindran la seva acció no pot ser una bajanada més gran: "Fins que els treballadors no puguin tornar tranquil·lament a casa després de llargues jornades, els independentistes tampoc no podran anar a esquiar tranquils els caps de setmana".

Un cert embolic mental sí que semblen tenir els dirigents de Societat Civil Catalana ja que identificar els usuaris que poden acabar resultant afectats pel tall dels túnels de Vallvidrera com els independentistes i els que circulen per la Meridiana, no els que hi viuen, la qual cosa ja seria molt agosarat, com els unionistes, és una cosa que encara ningú no s'havia atrevit a fer. Ara resulta que l'independentisme té a veure amb la ruta per la qual un circula i amb el poder adquisitiu, amb la segona residència a la Cerdanya entenc, i també amb l'afició a l'esquí. Sobre això últim, van tard ja que en poques setmanes la temporada d'hivern arribarà a la seva fi i més si continuen les altes temperatures dels últims dies, encara que s'espera una treva en aquest sentit i un cert retorn a un clima més fred.

Acostumat com estic des de fa dècades a agafar indistintament els túnels de Vallvidrera o la Diagonal -també la Meridiana- per anar a La Seu d'Urgell i creuar-me amb molts conductors que passaran el cap de setmana a Andorra o bé en el cas dels túnels a la Cerdanya, em declaro incapaç de saber durant el trajecte qui han agafat una o una altra ruta per arribar a destí. Tampoc que uns siguin més rics que d'altres, més independentistes que d'altres o més unionistes que d'altres. I el poder adquisitiu dels que tenen la Cerdanya com a segona residència m'atreviria a dir que està molt més equilibrat del que SCC pot arribar a pensar, i, fins i tot, que estigui més decantat del costat unionista.

Però potser allò dels esquiadors indepes és tan sols una manera de cridar l'atenció i que Pedro Sánchez, a qui han demanat que els rebi, els acabi obrint el Palau de la Moncloa. Perquè de política tenen molt a dir-li, sembla, com per exemple que no confongui el diàleg amb el tracte preferencial i, sobretot, que no tingui privilegis per als independentistes. Tot plegat, per la foto de la taula de diàleg d'ambdós governs a la Moncloa de dilluns passat d'aquell que fins fa un temps consideraven seu mentre que avui van perduts sobre què és el que realment defensa.