Pedro Sánchez ja és a tots els efectes president del govern espanyol, una vegada ha superat la votació del Congrés dels Diputats per tan sols dos vots de diferència —167 sís i 165 nos— i el decret de nomenament corresponent ha estat firmat pel cap de l'Estat, pas previ perquè juri o prometi el seu càrrec aquest dimecres a les 11 del matí. S'han acabat, per tant, les paraules i arriba l'hora dels fets. La del compliment dels acords. La de les respostes. El primer dels seus compromisos, la mesa de diàleg amb el Govern de Catalunya, que tothom donava per descomptat que es posaria en marxa en dues setmanes, no té en el dia d'avui data de reunió, ja que la primera decisió del president tot just va guanyar la investidura va ser filtrar des de la Moncloa que els nomenaments dels nous ministres s'ajornarien una setmana. I la literalitat del que assenyala l'acord és que "la mesa de diàleg iniciarà els seus treballs en el termini de quinze dies des de la formació del govern d'Espanya".

Crida l'atenció, no obstant això, que Pedro Sánchez hagi buscat uns dies tan estrafolaris per a la sessió d'investidura com són el 4 i el 5 de gener per a la primera votació i el 7 per a la segona i ara esperi una setmana per anunciar el govern. Calia tanta pressa o es tractava, una vegada més, d'un dels seus capricis? Pot ser una anècdota, però atesa la facilitat del president per incomplir els seus compromisos, no seria una mala estratègia dels grups polítics que li han donat suport no perdonar-n'hi ni una des del primer dia. I és que l'experiència demostra que el president només atén quan es troba necessitat de suports i, al contrari, té una enorme facilitat per desentendre-se'n quan els problemes són dels altres.

De la sessió parlamentària d'aquest dimarts mereix una menció especial Montse Bassa, la diputada d'Esquerra i germana de la consellera Dolors Bassa condemnada a 12 anys de presó per sedició i malversació pel Tribunal Suprem. La contundència de les paraules de Montse Bassa des del faristol assenyalant que li importava un rave la governabilitat d'Espanya, titllant els socialistes de botxins i preguntant-los si s'alegraven del seu dolor va provocar una resposta generalitzada dels bancs de la dreta i acusacions de colpista. Una mostra de com serà la legislatura i de la qual ja hem tingut sucosos avançaments aquests dies. Tot servirà a la dreta per prendre-li legitimitat al govern mentre intenten esquarterar l'inquilí de la Moncloa. Hauria de ser un motiu perquè Sánchez no cometés els errors que va tenir després de la moció de censura que va guanyar. Però qualsevol qui el conegui només pot mirar mirar el president amb escepticisme i desconfiança. Perquè el valor de la seva paraula cotitza, fins ara, molt a la baixa.