Doncs sí, Pedro Sánchez, ha sortit del seu autoimposat silenci -el guru Ivan Redondo és allà, amb enquestes amunt i avall- per iniciar, qui sap, la seva nova precampanya electoral o, simplement, per espantar Pablo Iglesias. La plataforma, Telecinco; el format, una entrevista en prime time; el discurs, demostrar-li a Iglesias que abans hi haurà unes noves eleccions al novembre que un govern de coalició amb ministres d'Unidas Podemos; i la tàctica -ai, la tàctica!- a l'atac. O, el que és el mateix, provant de pescar als caladors que respiren en contra de qualsevol acord amb els independentistes, cosa que es resumeix en dues de les principals frases de Sánchez aquest dijous a la nit: "Espanya necessita un govern progressista que no depengui de les forces independentistes" i "encara que li sembli estrany als independentistes, el món no gira entorn de l'independentisme català". Poca cosa, o res a fer, ve a ser el missatge a l'independentisme català. Almenys, fins després d'unes noves eleccions, en aquest cas catalanes, que mantinguin o canviïn majories parlamentàries i donant per fet que el president de la Generalitat serà un altre.

Una de les característiques de tots els primers ministres a Espanya, al cap de poc temps d'arribar a la Moncloa, és que, un després de l'altre, van repetint el mateix patró: es tanquen en si mateixos, defugen al màxim possible les rodes de premsa, tret d'aquelles imprescindibles a les cimeres internacionals en què es dóna oportunament la paraula a periodistes escollits i la preferència per la televisió per comunicar-se amb els electors. Tan sols, segurament, José Luís Rodriguez Zapatero, va sortir d'aquest esquema no escrit i era una mica més accessible.

A Pedro Sánchez li agrada jugar amb el risc electoral encara que no és l'únic. Si a tots els països unes noves eleccions no es consideren mai una bona opció ja que s'allarguen els mesos d'incertesa política, es paralitzen els ministeris i no hi ha economia que no se'n ressenti, a Espanya tot és diferent. Fins i tot la gran patronal, la CEOE, considera una bona opció anar a unes eleccions ja que pensa que "el país serà més estable". O sigui, el PSOE i el PP creixeran, Cs i Podemos baixaran i Vox s'anirà diluint. Retorn al bipartidisme, encara que sigui imperfecte. Però unes eleccions sempre tenen un risc i, a més de cinc mesos vista, moltes coses poden canviar. La política és avui, com sol dir-se, líquida, o sigui, que tot està en moviment. El PSOE té bones cartes, les millors, però qui ho sap. No seria molt més fàcil acostumar a dialogar-se, respectar el mandat dels ciutadans i pactar? Els altres ho fem, al nostre nivell, cada dia. Per què els polítics no?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat