Les declaracions de la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal, comparant el salari superior a 100.000 euros dels directius de la companyia municipal de transport de la capital catalana amb el que perceben, en altres ciutats europees, els mateixos executius, tenen dos grans problemes. El primer és l'opacitat amb què s'ha comportat la companyia fins avui dia, que ha publicat els salaris al portal de transparència de l'empresa gairebé al límit del que estava obligada. Treure pit per la seva publicació quan has estat mesos i mesos mirant com podies esquivar la legislació de la llei de Transparència per no donar-les a conèixer a l'opinió pública és, simplement, un desvergonyiment.

En segon lloc hi ha la quantitat que, certament, no és desorbitada al sector i, com diu Vidal, a Londres els salaris dels directius del transport urbà o metropolità són superiors a 150.000 lliures. Tanmateix, la regidora, que ocupava el número nou en la candidatura d'Ada Colau i es va integrar a Barcelona en Comú procedent d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) sap perfectament la batalla que van fer com a formació política abans de les eleccions municipals amb els salaris de l'Ajuntament de Barcelona: regidors, gerents, directius, etc. És cert que una cosa és predicar i una altra oferir blat, però, per exemple, en les eleccions municipals per decidir qui era el nou alcalde de Londres no hi va haver un debat acarnissat sobre els salaris dels directius públics i, en conseqüència, el laborista Sadiq Khan no s'ha vist obligat a això quan va substituir el conservador i euroescèptic Boris Johnson el mes de maig passat.

Per no entrar en un tema no menor i sobre el qual s'ha posat poc l'accent, com és la idoneïtat del perfil del directiu de Transports Metropolitans de Barcelona i que casualment en l'actualitat és ocupat en un 25% per antics alts càrrecs del PSC –amb algun exalcalde inclòs, per cert– i de la formació política d'ICV-EUiA. Al final, no és altra cosa que una mena de porta giratòria. Això sí, pública i no privada. Una cosa que, sent potser més habitual en altres formacions, no deixa de ser estrany que facin el mateix aquells que ho estan denunciant permanentment.