El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha decidit fer el primer desafiament de la legislatura a Mariano Rajoy arran del fet que el president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, ha estat citat com a investigat en un cas de corrupció a la regió conegut com el cas Auditori. Rivera ha demanat la dimissió de Sánchez mentre Rajoy senzillament l'ha menystingut i ha dirigit la seva flota mediàtica contra el dirigent de Ciutadans. Això sí, el president del govern espanyol ha fet dues coses per cobrir-se l'esquena: les fiscals de Múrcia que acusaven Sánchez han estat rellevades i ha amenaçat amb eleccions anticipades a la comunitat si Ciutadans juga a desestabilitzar el govern autonòmic amb els partits de l'oposició.

Amb això espera, segurament, que sigui suficient per atemorir el líder taronja. No és estrany que Rivera es trobi incòmode amb el paper de Ciutadans a la política espanyola. Han passat de pretendre ser aliats preferents amb el govern del PP -de fet van firmar un pacte d'investidura amb Rajoy, que en bona mesura és ja paper mullat- a ser en el millor dels casos plat de segona. La raó és que la primera intenció de Rajoy, i les instruccions donades, són sempre que el màxim d'acords els tanquin els populars amb els socialistes. L'últim exemple, el dels quatre nomenaments de nous membres del Tribunal Constitucional, ha estat revelador: dos per a cada partit i cap per a Ciutadans. S'hi suma una desconfiança mútua que el temps no ha reduït.

El més interessant serà veure si Rivera s'ha ficat en un atzucac o al contrari aconsegueix doblegar Rajoy. Si succeís el primer, seria políticament significatiu per al líder de Cs, en uns moments que el seu espai electoral no el té ni de bon tros consolidat. S'hi sumen diferents conflictes territorials, l'abandonament de la posició de centreesquerra i la seva aposta per ser un partit liberal de tall més dretà. També, una influència bastant menor a la prevista en la interlocució amb les grans empreses. Ja se sap com elimina Rajoy els seus rivals: per asfíxia. Lentament. José María Aznar, Jaime Mayor Oreja, Esperanza Aguirre, Pedro Sánchez (el socialista) i tants d'altres. Ara ha començat a aplicar la mateixa tècnica a Rivera.