L'anunci de Pedro Sánchez que plantejarà una consulta entre la militància del PSOE per buscar l'aval als acords que pugui assolir amb Junts i Esquerra, en vigílies del comitè federal d'aquest dissabte, ve a dir dues coses: que sent que pot assestar un cop dur als opositors del partit —des de Felipe González i Alfonso Guerra fins a Emiliano García-Page i Javier Lambán— i, també, que la negociació la considera si no segura, bastant factible. Encarrilada, almenys. Tot això, en un marc d'intenses reunions des de fa dies que triangulen entre Madrid-Barcelona-Waterloo en taules separades dels socialistes amb Junts, i del PSOE amb Esquerra. No serà una pregunta complicada i tampoc no s'espera que interpel·li els militants directament sobre l'amnistia. Més aviat seria una pregunta molt més general sobre els diferents acords assolits amb totes les formacions que li donarien suport i que sumarien els 179 vots —tres més dels necessaris— per sortir investit en primera votació.

En qualsevol cas, a la pràctica, hi haurà una consulta, amb xarxa, això sí. Servirà per dispersar el soroll permanent de mòmies socialistes que fa setmanes que es passegen pels platós de televisió, en una desfilada coral capitanejada per Felipe i per Guerra, a la qual s'afegeixen altres personatges del passat, com l'acadèmic Juan Luis Cebrián o l'extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Veurem si González s'atreveix a demanar el no a la consulta, cosa que sens dubte estaria molt bé i permetria conèixer la seva força real avui dia. Em temo que no serà així, però Pedro Sánchez sí que li brindarà l'oportunitat en una safata enverinada.

Encara que el PSOE i la Moncloa han fet tot el possible per mirar d'accelerar la investidura als dies 6 i 7, com s'ha fet evident a diverses portades de la premsa de paper, s'han acabat adonant que aquest és un calendari pràcticament impossible, ja que queden carpetes sense tancar i no només serrells, com moltes vegades es tracta de traslladar interessadament. El que sí que podria passar després del pont del primer de novembre és que el candidat Pedro Sánchez donés ja una data possible de la investidura a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, encarregada de convocar la sessió. Els socialistes més optimistes no situen ara la investidura abans de la setmana del 13 de novembre i a les files de Junts i Esquerra es neguen a especular, atès que mantenen obertes encara discrepàncies importants.

La carpeta més avançada és, des de fa setmanes, la de la proposició de llei d'amnistia. Aquí sí que s'estan discutint serrells de l'articulat i de l'exposició de motius perquè s'hi puguin acollir tots els que estan encausats directament en algun dels procediments judicials relacionats amb el procés en els diferents vessants. Això inclou tant els directament polítics com els de la perifèria, com ara serien casos de desobediència o d'implicació en els diversos i múltiples atestats. No és una tasca fàcil, però sí que s'ha vigilat que el perímetre de beneficiats sigui enormement ampli. El debat sobre si hi quedaria recollit el referèndum de l'1 d'octubre com un acte il·legal, un dels últims que s'ha plantejat a l'opinió pública, és enormement estèril ja que aquesta versió està fora del redactat fa diverses setmanes. El mediador-verificador internacional del conflicte ja ha passat el Rubicó de les discrepàncies i s'hauria entrat en la fase de la concreció.

I resten qüestions substantives a la carpeta de l'autodeterminació i a la dels temes competencials. Cap de les dues és gens fàcil, ja que en la primera hi ha d'anar la base del relat que ha de vendre cada part a la seva pròpia parròquia i que, per part de Carles Puigdemont, ha repetit per activa i per passiva que s'ha d'ajustar a la seva conferència del passat 5 de setembre i en la qual no té lloc, ni com a hipòtesi, la renúncia a una declaració unilateral d'independència, una cosa que, per cert, fins i tot està formalment aprovada pel Parlament i sense que aquesta cambra legislativa l'hagi invalidat.