El Govern espanyol ha mogut peça per forçar la renúncia de la Generalitat al referèndum de l'1 d'octubre. Ho ha fet després que el president Carles Puigdemont hagi anunciat un canvi del Govern, fa ara una setmana, encaminat a garantir-se la cohesió més gran possible de l'executiu entorn dels processos administratius perquè el referèndum pugui celebrar-se i, en conseqüència, ha designat consellers Jordi Turull, Joaquim Forn i Clara Ponsatí. I el mateix dia que l'enquesta del CEO assenyala que el proper 1 d'octubre aniran a les urnes el 67,5% dels catalans amb dret a vot i que el 62,4% votaran i el 37,6% no. Doncs bé, en aquest context, Mariano Rajoy ha triat per a aquesta nova batalla política d'entre tot l'arsenal jurídic de què disposa el Govern espanyol provar d'asfixiar econòmicament la Generalitat. Una asfíxia econòmica a la qual s'arribaria, segons la Moncloa, per la paralització dels ajuts a crèdit del FLA si "un sol euro" dels pressupostos de la Generalitat es destina a algun tràmit que tingui molt o poc a veure amb el referèndum.

Més enllà del titular apocalíptic emès aquest divendres des del Consell de Ministres en anunciar la decisió, dues consideracions: el Govern espanyol tria una mesura indiscriminada, atès que perjudica per igual els catalans independentistes i els qui no ho són. L'argument utilitzat que el que es pretén és que la Generalitat quedi lligada de mans econòmicament és, a la pràctica i arribat el cas, un càstig per als catalans que, suposadament, es pretén protegir. En tot cas, deixa al descobert les insuficiències de l'autonomia i el bucle en què es troba Catalunya: primer s'aprova un sistema de finançament autonòmic sens dubte insuficient per a les despeses a què ha de fer front la Generalitat; després, com que la Generalitat no pot encarar les seves obligacions, no es modifica el sistema de finançament sinó que es van fent des del Govern central transferències econòmiques —això és el FLA— a canvi de cessions i més cessions d'autonomia. Els diners arriben però és Madrid qui decideix què se'n fa. Poc importa que hi hagi un dèficit fiscal escandalós amb Catalunya xifrat anualment entre 10.000 i 16.000 milions d'euros: l'únic cert és que Cristóbal Montoro pot dir que deixarà de pagar el FLA d'aquest any, que puja a 3.700 milions. I utilitzar una part d'aquests diners que té en préstec, de la resta ni en parla, com una espècie de xantatge a la Generalitat per doblegar la seva voluntat política.

La segona consideració és el resultat real de l'amenaça, perquè és sens dubte una fanfarronada. Quina seria la conseqüència última de les paraules del ministre Méndez de Vigo? Provocar la suspensió de pagaments de Catalunya, el que, com no és un Estat independent, suposaria provocar la suspensió del Regne d'Espanya, que és el tenidor del deute català. A aquesta situació no s'arribarà perquè ni ho consentiran les autoritats de Brussel·les ni la cancellera Merkel. Què hi ha darrere de l'anunci, llavors? Segurament, fer un pas més en el relat que el Govern català no respecta les lleis, sense parar-se a posar en risc el benestar dels seus ciutadans. Qui té l'altaveu més gran té més capacitat de propagar el seu missatge i és evident que les dues parts no hi compareixen en igualtat de condicions. El qualsevol cas, l'anunci no atura el referèndum. Per arribar a aquesta conclusió no fa falta tenir fonts molt especials sinó parar atenció al que diuen els uns i els altres. El Govern espanyol haurà d'apujar l'aposta.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat