La resistència excepcional dels ucraïnesos, armats moltes vegades amb tan sols un fusell i, en moltes altres ocasions, fins i tot amb armes més rudimentàries per aturar la invasió russa, està sorprenent el món sencer. Òbviament, l'exèrcit rus té una força militar descomunal, que, en part, està desplaçant a Ucraïna amb desenes de quilòmetres de tancs alineats un rere l'altre disposats a intervenir. Des d'aquest punt de vista, la confrontació bèl·lica és absolutament desigual. El problema és que, més enllà d'intimidar, a Vladímir Putin el desplegament li val de ben poca cosa, ja que hi ha un consens generalitzat entre els analistes mundials que una guerra a gran escala amb desenes de milers de morts que esclafi els qui avui lluiten per la llibertat del seu país és una cosa que no pot permetre's sense un cost encara més alt al que està pagant per un conflicte bèl·lic que va plantejar malament i que encara és incert quant a la seva evolució.

Per això, també, els dies passen sense un desenllaç i els ucraïnesos han aconseguit fixar en l'opinió pública internacional una idea de resistència davant el megalòman i despietat Putin. El seu homònim ucraïnès, Volodímir Zelenski, llicenciat en Dret, actor i comediant, que encara no fa dos anys que és president, càrrec al qual va arribar empès per una sèrie televisiva en la qual ja exercia en la ficció el paper que ara té en la vida real, assoleix un nivell de popularitat proper al 90% en complir-se gairebé la primera setmana de la invasió. Una situació diametralment oposada a la de Putin a Rússia, on la contestació al carrer és contínua, les detencions dels qui desafien al règim se succeeixen i la metxa de l'enuig en alguns sectors de les forces armades pot ser una mica més que un rumor.

D'aquí l'aparent cruïlla russa: avançar amb tot li planteja molts problemes ―els xinesos han fet una temptativa d'intentar rebaixar la tensió expressant el seu suport a la sobirania i integritat d'Ucraïna― i seguir com fins ara amb atacs selectius mantindrà el conflicte durant un temps indefinit, ja que la defensa ucraïnesa és prou sòlida i avui no està amenaçada. Aquesta és la gran carta de Zelenski, que la guerra s'allargui i Occident d'una manera o d'una altra acabi involucrant-s'hi més enllà de les sancions econòmiques que s'han aplicat a Rússia ―que han situat el ruble en mínims històrics i ara té el valor d'un cèntim de dòlar―; les armes que des de diferents països se li estan facilitant perquè pugui defensar-se i el suport incondicional que rep. Un exemple evident ha estat la seva intervenció al Parlament Europeu, en la qual, més enllà de l'agraïment per videoconferència del suport demostrat, va demanar als europeus un pas més i garanties que no els deixaran de banda. En resum, que el suport és seriós i no conjuntural.

Fa bé Zelenski a demanar un compromís més gran de la Unió Europea, encara que sigui difícil una traducció pràctica que no impliqui un suport militar. La sempre fràgil, dividida i timorata Europa està tenint una resposta molt superior a la que es podia pensar en els primers dies de la invasió. Alemanya i Suïssa han realitzat dos moviments tectònics de gran importància en la geopolítica internacional, modificant posicions que arrossegaven, en el cas dels helvètics, des de fa dos segles. Per la seva part, Suècia i Finlàndia s'han apropat a l'OTAN davant de la irritació de Putin. És clar que s'estan movent coses que semblaven impossibles a l'inici de la invasió. Per això el passeig militar que segurament Putin havia previst als mapes amb què havia treballat està sent més un vesper i un malson del que no sap gaire bé com sortir-ne.