Santiago Abascal ja fa temps que va demostrar que porta malament la crítica, tant l'externa com la interna. Contra l'externa va començar posant un cordó sanitari que impedia a molts mitjans assistir a les seves rodes de premsa. Però amb el temps ha acabat convertint Vox en un cortijo: només hi mana ell i els sectors crítics passen per un procés de pèrdua de funcions fins a acabar purgats de l'organització. Aquest dimarts ha completat la depuració del nucli fundador de l'organització ultra amb l'expulsió de Javier Ortega Smith de l'executiva. Tot i que conservarà, si més no de moment, l'acta de diputat i de portaveu a l'Ajuntament de Madrid, segueix els passos de persones importants fins fa molt poc, com Macarena Olona o Iván Espinosa de los Monteros.

El fet que Vox sigui una formació ultra de base franquista no obliga necessàriament que l'organització es comporti amb un cesarisme i un cabdillatge d'un líder que anul·la tot el que té al voltant i és incapaç de tolerar la més petita dissidència. Abascal va fer fora Ortega Smith de la vicepresidència el 2024 i ara ha aprofitat els resultats d'Extremadura, on la formació verda ha passat de 5 a 11 diputats, per completar la feina apartant-lo i, de passada, enviar un missatge a l'organització: "Aquí només mano jo" i el lideratge no es comparteix i tampoc hi ha un número dos que es pugui considerar com a tal. Nomena i destitueix com li plau, mirant que ningú no li faci ombra.

L'ascens de la catalana Julia Calvet a Vox s'ha de llegir en clau de disputa pel vot amb Aliança

Hi ha una dada curiosa a Vox, l'auge del pes català a l'organització. La substituta de Smith a l'executiva és diputada al Parlament, Julia Calvet; el secretari general, Ignacio Garriga, presideix Vox a la cambra catalana, i el barceloní Jorge Buxadé ha estat fins al 2024 vicepresident del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, fins que va desembarcar a Madrid per dissenyar una organització més vertical en benefici d'Abascal. El cas de la diputada Calvet, una parlamentària jove, jurista i valor en alça, també s'ha de llegir en clau de la disputa pel vot amb Aliança Catalana. No el vot en l'eix identitari Catalunya-Espanya, és clar, sinó en el que utilitza tints xenòfobs contra la immigració.

Les enquestes donen un bon resultat a Abascal en unes eleccions a Catalunya, per damunt del Partit Popular, que no és poca cosa. Però Sílvia Orriols li ha bloquejat una part del creixement que sí que tindrà a la resta d'Espanya. Aquesta situació provoca nerviosisme a Vox i d'aquí la promoció de perfils com Calvet, activista antiindependentista i expresidenta de l'associació estudiantil S'ha Acabat! Abascal ha vist com Orriols li començava a prendre vots al cinturó de Barcelona, un fenomen que també ha identificat el PSC, cosa que té la seva lògica: a qui robarà vots Orriols al cinturó, a Junts o Esquerra, molt afeblits en aquestes poblacions?