S'inicia aquest dimarts a Brussel·les el tercer intent de l'estat espanyol per aconseguir que la justícia lliuri detingut Carles Puigdemont i es posi punt final al malson del deep state, que acumula fracàs rere fracàs mentre el president a l'exili es mou al seu aire per la majoria dels països europeus, és entrevistat per les principals publicacions mundials i les agències internacionals, com per exemple Bloomberg, es refereixen sempre a ell quan el citen com "el president català a l'exili". Perquè el Ministeri d'Afers Estrangers amb Josep Borrell al capdavant i centenars de milers d'euros al servei d'Espanya Global no han aconseguit instaurar un relat propi i guanyador en l'opinió pública internacional. Aquesta última setmana, per exemple, quatre mitjans de referència internacional com la revista nord-americana Time, el diari britànic The Times, el rus Komsomolskaya Pravda i el suís Blick hi han publicat entrevistes o articles d'opinió.

Puigdemont compareix davant de la justícia belga en un procés que serà llarg, els experts pensen que es prolongarà al voltant d'un any, i que inicia aquest dimarts la fase preliminar. Encara que ara ja hi ha sentència ferma del Suprem, la qual cosa podria fer pensar que la posició de la justícia espanyola en la seva petició d'extradició és més sòlida, no està del tot clar que així ho vegi el jutge que haurà de pronunciar-se sobre això. Bàsicament perquè per la seva taula ha vist passar i retirar euroordres en els últims temps, una cosa que mai no ajuda a donar solidesa a una proposta, i perquè l'acusació de sedició no sembla que tingui translació als delictes tipificats com a tals al Tribunal de Brussel·les. En tot cas, potser al final, s'acaba parlant tan sols de malversació i el jutge Pablo Llarena ja ha dit taxativament que si aquest fos el cas no acceptaria l'extradició i, de nou, tornaria a retirar la sol·licitud.

En aquests primers flirtejos judicials, la fiscalia belga ha puntualitzat que demanarà que Puigdemont sigui lliurat a Espanya per sedició i malversació, cosa que, atesa la col·laboració entre les fiscalies d'ambdós països, no suposa una gran sorpresa. De fet, la fiscalia belga ja va actuar igual el 2017 i el 2018, encara que no va aconseguir el seu propòsit. El fet que fa unes setmanes, quan la causa va arribar a Brussel·les, el jutge dictés unes primeres mesures de llibertat sense fiança és un primer avís. És obvi que l'estratègia del president a l'exili en aquests moments és doble: aconseguir l'acta d'eurodiputat que li donaria immunitat parlamentària i la causa de la qual segueix el seu curs a la justícia de Luxemburg i, simultàniament, tombar la tercera euroordre de l'estat espanyol. De com se substanciï aquesta extradició dependrà, segurament, l'actuació del jutge Llarena amb els altres exiliats polítics a Bèlgica, Suïssa i Escòcia.

El que sí que és segur és que la batalla judicial sobre l'extradició que ara s'inicia és l'última i definitiva. La mare de totes les batalles.