L'amenaça de la Fiscalia General de l'Estat destinada a mantenir Carles Puigdemont reclòs a Brussel·les sembla que no serà pas efectiva. Així, després d'un diumenge farcit de notícies, algunes de sorprenents i també contradictòries, el president manté el pols amb l'Estat espanyol després d'anunciar que compareixerà aquest dilluns a la Universitat de Copenhaguen, que l'ha convidat al debat organitzat pel Departament de Ciències Polítiques. El que passarà després o fins i tot les hores prèvies no ho sap ningú del cert. El que és segura és la immediata repercussió internacional, atès que mitjans de tot el món han informat les últimes hores d'aquesta visita i la televisió danesa ha inclòs la notícia en els primers minuts dels informatius.

I això que la Fiscalia espanyola, en una actuació nova i preventiva, ha fet públic aquest diumenge quines són les seves intencions: quan tingui confirmació oficial a través de la policia del viatge de Puigdemont sol·licitarà al jutge d'instrucció del Tribunal Suprem que activi l'euroordre de detenció i lliurament del president. Crida l'atenció que la Fiscalia avisi a través d'una nota oficial dels seus moviments, encara que cal agrair-li-ho, ja que és una fórmula molt més equitativa que les filtracions fetes fins ara.

Com en un thriller sense descans, Puigdemont ha decidit moure les seves peces i arriscar. Uns, fins i tot, consideren que molt, ja que el risc sempre existeix. Però no és la primera vegada que el president juga al límit i que es deixa guiar pel seu olfacte. D'aquí ve la seva convicció que el moment és l'adequat, just el dia en què el president del Parlament, Roger Torrent, ha d'anunciar oficialment que té els suports a la cambra per intentar la investidura.

I el país, l'adequat: Dinamarca, amb una legislació en matèria d'euroordres no gaire diferent de la de Bèlgica. A més, amb l'opinió pública a favor, perquè va a Copenhaguen convidat per la universitat i per diputats del Parlament danès. El seu cas és de sobres conegut i la causa catalana, també. Com la violència policial de l'1 d'octubre.

De passada, intenta deixar en evidència l'Estat espanyol, que ja va retirar l'euroordre presentada davant de la justícia belga per por que fos rebutjada o molt limitats els delictes acceptats. Puigdemont juga fort, convençut que si el jutge Pablo Llarena l'acaba activant pot tenir un resultat similar. Si passa, pot ser un gir copernicà en la seva situació i qui sap si en el procés, ja que la justícia espanyola no s'hauria vist capaç de mantenir a dos països de la UE, Bèlgica i Dinamarca, les acusacions de rebel·lió i sedició.