Les severes paraules del president Carles Puigdemont contra el rei Felip VI després del seu desencertat discurs del 3 d'octubre passat, en el qual acusava l'independentisme de fracturar i de dividir la societat catalana, han provocat una distància sideral entre el cap de l'Estat i les institucions catalanes. Les legítimes, com el Govern i el Parlament, dissoltes inopinadament pel 155, i les que encara segueixen en funcionament, bàsicament els ajuntaments i les diputacions.
El Rei va errar en aquell discurs, va interpretar malament el seu paper constitucional i va ser arrossegat o es va deixar arrossegar pel govern espanyol. Un dels responsables d'aquell fiasco, Jorge Moragas, abandonarà precipitadament Madrid els dies vinents després de deixar el seu càrrec a la Moncloa.
Puigdemont ha convidat el Rei des de Brussel·les a rectificar en el discurs de Nadal que pronunciarà la nit d'aquest diumenge. La màxima que el Rei regna però no governa va quedar feta miques aquell 3 d'octubre en què només va satisfer les forces immobilistes. Va avalar el govern de l'Estat i va creuar una línia vermella, la que el situa per sobre de l'executiu i li atorga un paper arbitral.
Encara que no s'entreveuen gestos en la política espanyola que permetin albirar indicis de canvi, el rellotge de la nova legislatura catalana s'ha engegat. La majoria independentista al Parlament persisteix i el Govern es materialitzarà en setmanes. No donar-se per assabentats del resultat del 21-D simplement perquè no els ha agradat deu satisfer molt els hooligans, però no és la solució de res.
Puigdemont espera un gest, però la realitat és que, des de Madrid, que s'hagi fet públic, ningú no l'ha felicitat. I tampoc no li ha trucat ningú. La felicitació és prescindible, però sense la trucada, una operació tornada del president a l'estil de la protagonitzada el 1977 per Tarradellas és impossible. Veurem si algú té el coratge de dir en públic el que només s'atreveix, ara per ara, a esbossar en privat.