Anunciat pel president del govern que el confinament total, excepte per als treballadors d'activitats essencials, acabarà, a la pràctica, el proper 12 d'abril, i amb això el permís retribuït recuperable aprovat en el reial decret llei 10/2020 de 29 de març, el més urgent hauria de ser procedir a un desconfinament rigorós i ordenat perquè no es perdi el que s'ha guanyat. Un calendari realista que tingui en compte els criteris dels científics si no volem trobar-nos amb un nou descontrol de la malaltia en les properes setmanes. L'encoratjadora evolució del nombre d'encomanats i de persones mortes es deu bàsicament a les mesures adoptades, però el virus segueix allà, campant al seu aire, mentre els hospitals i les UCI segueixen molt per sobre de la seva capacitat normal.

La segona pròrroga de l'estat d'alarma anunciada dissabte per Pedro Sánchez fins diumenge 26 d'abril i la més que probable tercera fins al cap de setmana del primer de maig situa, sens dubte, com a tema central de les properes setmanes com es duu a terme l'anunciat desconfinament en un context de precarietat de material imprescindible com la generalització de tests per diagnosticar els positius de la malaltia o el material més bàsic com màscares per a tota la població o la demanda d'equips de part de tots els col·lectius sanitaris.

Tothom vol tornar urgentment a la vida normal i l'economia necessita reactivar-se com més aviat millor. Però ha de ser un 'com més aviat millor' basat, insisteixo, en criteris mèdics, no en necessitats polítiques. El risc zero no existeix i molt menys en una pandèmia. Però sabem que aquell moment de retorn a la nostra vida anterior no ha arribat i no serà immediat.

Els poders públics, tots sense excepció, han d'insistir-hi i insistir-hi i no jugar frivolament a confrontar salut amb economia. I el president del govern espanyol ha de tornar com més aviat millor les competències que es va adjudicar amb el comandament únic a les comunitats autònomes i que tan lesives han estat per a la població en general. Hi haurà temps de parlar-ne en el futur. Mentrestant, no ens adormim però tampoc no ens precipitem. I, sobretot, hem de preparar el futur. A veure si, per una vegada, no s'ha d'improvisar tot. Seria d'agrair.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat