La història es repeteix: igual que en el primer govern de Pedro Sánchez, quan el ministre de Cultura Màxim Huerta va durar en el càrrec només una setmana en conèixer-se que havia comès frau fiscal entre 2006 i 2008 i va provocar la primera crisi de l'Executiu, en aquesta ocasió ha passat una mica més de temps ―dues setmanes― i el govern de coalició entre PSOE i Podemos ja està bregant amb el seu primer cisma. En aquest cas, a més, l'impacte és important, ja que el ministre del qual es demana la dimissió és José Luis Ábalos, ministre de Foment i número tres del PSOE. O sigui, un autèntic pes pesant socialista, i un estret col·laborador de Sánchez.

Si alguna cosa va aprendre el president del govern espanyol de l'anterior legislatura és que no està disposat a anar cessant els ministres i sempre disposa d'instruments ―la comunicació n'és un― per refredar el debat públic. Així, després de cessar al cap de poques setmanes una altra ministra, Carmen Montón de Sanitat, per les seves irregularitats en un màster, va canviar d'estratègia i va blindar contra vent i marea la titular de Justícia Dolores Delgado, a la picota després que apareguessin unes converses seves amb l'excomissari Villarejo. Prou de dimissions, va dir.

En aquesta ocasió, la ficada de pota d'Ábalos, negant una reunió amb la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, acceptant després que s'havien vist però no reunit, i posant a sobre de la taula aquest dissabte una tercera versió, ha situat el ministre al disparador. No passarà, perquè Sánchez no s'ho pot permetre i obriria una crisi profunda i donaria artilleria a l'oposició. Però té tot un problema, perquè s'ajunten en l'actuació d'Ábalos una crisi amb la UE, un problema ètic com haver mentit i un embolic amb els Estats Units.

El fet que Ábalos hagi sortit dient que no pensa dimitir i Sánchez li hagi fet costat no és res més que un intent d'apagar el foc. Però hi ha tema per a una bona estona, ho vulguin o no Ábalos, Sánchez i Iglesias (intel·ligentment mut). Coses que té la política: la seva primera crisi no ha estat per Catalunya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat