Una setmana després que esclatés l'escàndol que situa Joan Carles I en l'epicentre d'un cas de corrupció després de la publicació d'un compte seu a Suïssa amb 100 milions de dòlars, dels quals un total de 65 haurien anat a parar a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, la principal notícia continua sent que no hi ha cap notícia sobre el fet en els mitjans escrits de referència. Com en l'època de la censura, un ha de buscar fora de la premsa de paper de referència qualsevol informació o llegir mitjans estrangers, com Le Monde, The Guardian, The Telegraph, Frankfurter, per citar-ne alguns, que sí que estan recollint àmpliament les informacions que es van coneixent.

Alguna premsa digital, alguna ràdio i, en molt menor mesura, la televisió hem informat d'un fet del qual no es pot privar la societat, atès que afecta qui ha ostentat la direcció de l'Estat des de novembre de 1975 fins a la seva abdicació el juny del 2014. És obvi que hi ha un desig que hi hagi tanta opacitat com sigui possible, la qual cosa explica que sigui la justícia suïssa la que hagi obert el meló i hagi hagut de reclamar informació a l'Audiència Nacional.

És tal el temor del règim a tot el que es pugui arribar a conèixer que el diari El Mundo cridava aquest dissabte a fer pinya amb la Corona espanyola amb un editorial titulat "La Corona no está en cuestión" i assenyalava directament els independentistes catalans com a responsables del que consideren una persecució de la monarquia espanyola. També exigia un silenci mediàtic absolut fins que la justícia no emeti una resolució.

No deixa de sorprendre que demanin un silenci mediàtic els que han estat pioners de campanyes de desinformació i absolutament falses sobre l'independentisme català i sobre tants altres personatges públics. És més, que un mitjà de comunicació demani un silenci mediàtic està just als antípodes de la seva funció social. El mateix val per a les comissions d'investigació que han estat demanades al Congrés dels Diputats i que la majoria de PSOE i PP, amb el suport de Vox i Ciutadans, han rebutjat. Aquesta no és la millor manera que els representants públics compleixin la seva funció parlamentària i apliquin la màxima que tots els ciutadans són iguals davant la llei i ningú no està per sobre d'ella.

En aquest cas, a més, perquè com que no hi ha una causa judicial oberta a Espanya contra Joan Carles I ―sí que n'hi ha a tres països, amb greu risc per a la seva fortuna― no es pot al·legar cap interferència i una comissió d'investigació parlamentària podria aclarir l'origen del seu patrimoni.