El Consell per la República, l'instrument polític del president a l'exili, Carles Puigdemont, i dels consellers que el van acompanyar arran de la dissolució del Govern pel 155 —Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig (Meritxell Serret té unes altres funcions com a delegada del Govern a Brussel·les)— ha començat a fer camí aquest dissabte a la capital comunitària. Ho ha fet amb retard, en part explicable per la complexitat de l'exili i la detenció de Puigdemont la primavera passada a Alemanya, però també per les diferències entre les dues grans formacions de l'independentisme, Junts per Catalunya (que subsumeix el PDeCAT) i Esquerra Republicana.

L'aniversari de la proclamació de la república al Parlament, el 27 d'octubre, va marcar un cert canvi de rasant en les relacions entre les dues formacions, i l'inici de la vaga de fam de quatre dels presos polítics ha servit, a la pràctica, perquè facin pinya ERC i JxCat, malgrat els desacords inicials que hi va haver pels seus punts de vista diferents. Ara, la política catalana mira sobretot al 21 de desembre, la pròxima data al calendari, quan es complirà l'aniversari de la victòria electoral i que el govern espanyol ha volgut entelar celebrant un Consell de Ministres a Barcelona, una iniciativa absolutament extemporània i que pot acabar essent un autèntic problema per a Pedro Sánchez.

El Consell per la República té molta feina per fer. Ja només amb la internacionalització d'un conflicte que es juga a molts escenaris, però d'una manera especial als països de la Unió Europea, l'agenda és inacabable. A més, amb la mirada posada en el judici dels presos polítics al Tribunal Suprem, al gener o al febrer vinents, en principi, el Consell per la República pot assumir la part de feina que no acabi fent el Govern.

En resum, la iniciativa política de Puigdemont, com es veurà a mesura que passi el temps, no és un actor menor en el complex món de la política catalana. Voler veure-ho d'una altra manera és ignorar el passat recent i pensar-se que la política catalana encara s'estarà molt més temps en la calma tensa en què s'ha situat els darrers mesos.