Per segona vegada en menys de dos anys, la psicosi terrorista ha arribat a un estadi de futbol. Si la primera ocasió va ser en un partit amistós entre les seleccions nacionals de França i Alemanya a l'Stade de France del barri de Saint-Denis, als afores de París, on es va iniciar la tràgica nit dels atemptats múltiples del 13 de novembre del 2015 -sis atacs simultanis en tres hores de pànic que van deixar 130 morts-, en aquesta ocasió n'hi ha hagut prou amb unes explosions a la carretera al pas de l'autocar del Borussia Dortmund, que anava a enfrontar-se amb el Mònaco a la jornada de Champions, a la ciutat alemanya, per sembrar una alarma pública que fins i tot ha obligat a cancel·lar el partit i ajornar-ne la celebració 24 hores. Per fortuna, només cal lamentar un ferit, l'exbarcelonista Marc Bartra, que ha estat hospitalitzat encara que està fora de tot perill.

Fa temps que els terroristes van decidir aplicar la tècnica de més impacte amb el menor risc possible. Des que van comprovar com un camió llançat contra la multitud podia produir una repercussió mediàtica fins i tot superior a la d'atemptats d'un altre tipus. Ha passat a Estocolm fa uns dies, on hi va haver quatre morts a conseqüència de la brutal acció, i seguint el terrible camí iniciat a la ciutat francesa de Niça, el 14 de juliol de l'any passat, que es va saldar amb 85 morts i més de 300 ferits. Per això, per la sensació d'impunitat que produeixen les seves accions i moviments al lloc més quotidià -un passeig marítim omplert de passejants el dia de la festa nacional o un gran carrer comercial com la de la capital sueca- els efectes de l'amenaça terrorista són encara més grans. La sensació d'inseguretat s'estén.

El caldo de cultiu que s'està creant entre molts sectors de la societat europea és terrible. Les conseqüències -racisme, xenofòbia, islamofòbia, populisme ultra- les estem veient en molts processos electorals fins i tot extrems en els quals moltes vegades no ens reconeixem com a europeus. És com si, de sobte, amenacessin de tornar tots els fantasmes de la nostra pitjor història. Veurem què acabarà succeint a França en les pròximes presidencials amb la ultradreta de Marine Le Pen. No bufen bons vents per a les democràcies occidentals tal com les hem conegut i el principal perill és que l'absència de lideratges forts faci que s'imposi un únic relat més enllà del partit que governa. I aquesta victòria, lamentablement, cada vegada està més a l'abast d'alguns.