Caldrà dir-ho alt i clar després de tants anys de maltractament als Mossos d'Esquadra i de comparacions sempre pejoratives per part d'alguns polítics i mitjans de comunicació respecte a altres forces i cossos de seguretat. Els Mossos han demostrat en les últimes hores, per si hi havia dubtes, que no eren aquella policia "de fireta", poc professional, amb una preparació mediocre i molt polititzada, que durant anys s'ha volgut presentar a l'opinió pública com un cos de segona, una circumstància "normal" ja que la seguretat és una cosa molt seriosa i havia de portar-se des de Madrid. Aquella policia que no es podia asseure, per exigència del Ministeri de l'Interior, als organismes oficials internacionals i a la qual es negava informació valuosa per fer la seva feina perquè era material sensible i aquest, és clar, és privilegi dels estats. Era tota una aberració policial, però era una decisió política.

Amb nivell quatre d'alerta terrorista els últims temps, la Junta de Seguretat de Catalunya ha estat vuit anys sense reunir-se i això que tots els consellers d'Interior del Govern de Catalunya en aquest temps ho havien intentat, fins que fa unes setmanes el president Puigdemont, en un acte de força, va llançar un seriós ultimàtum a l'Estat: la convocaria, encara que el Govern espanyol deixés les seves cadires buides a la reunió. I el Govern espanyol va flaquejar, per primera vegada, i la Junta de Seguretat es va celebrar a Barcelona. Va ser una decisió tardana però intel·ligent. Què diria avui el ministre Zoido? De quina col·laboració amb la Conselleria d'Interior podria parlar llavors, com ha presumit el Govern espanyol en les últimes hores?

Els Mossos s'han doctorat en aquestes últimes hores com el que ja fa molt de temps que són: una molt bona policia. I, de passada, han tapat moltes boques. No ha estat, per a molta gent, una sorpresa, però sí que serà a partir d'ara una cosa molt valuosa en la seva feina. Una tasca de vegades ingrata i, com no pot ser de cap altra manera, sotmesa a la crítica quan no es fa bé del tot. Es va començar a veure aquest divendres als carrers de Barcelona: ciutadans anònims aplaudint els agents de la policia catalana als voltants de la plaça de Catalunya, en una escena del tot inusual però que no fa més que reflectir la identificació de la ciutadania amb la seva policia i el seu agraïment. A Cambrils, un altre dels punts negres d'aquestes últimes hores, es van produir escenes molt similars.

Tot això, enmig d'una operació policial encara no acabada i que, pel que sabem fins ara, té com a element molt rellevant la participació d'una cèl·lula en els atemptats que estaria formada per 12 membres. Un atac que té com a epicentre Barcelona però les ramificacions del qual s'estenen per diferents punts de Catalunya. Des d'Alcanar a Cambrils, passant per Vic, Ripoll, Manlleu i Sant Just Desvern. Un atemptat del qual ens falta saber encara si la informació entre cossos policials va fluir abans que es produís amb la lleialtat exigible entre forces de seguretat. Una cosa que els ciutadans esperen que sigui així, ja que la protecció de la seva seguretat manca de color polític, encara que de vegades els que es dediquen a aquest ofici s'esforcin a demostrar-nos el contrari. Per supèrbia, per partidisme o per una cosa més senzilla: displicència.