Pedro Sánchez torna a la casella de sortida de la legislatura? En espera del que acabi dient Ciutadans, que ha estat la parella de ball del PSOE en les dues últimes pròrrogues de l'estat d'alarma —quarta i cinquena—, és el que es pot pensar de l'acord assolit entre el PSOE i Esquerra Republicana perquè la formació independentista s'abstingui en la que serà la sisena pròrroga que s'aprovarà aquesta setmana al Congrés dels Diputats. Sánchez, pel que sembla, es troba còmode en la geometria variable de la legislatura i si per raons estrictament tàctiques va descartar negociar amb els republicans la quarta i la cinquena pròrroga, en aquesta ocasió han tancat ell mateix i el màxim dirigent d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, l'acord.
Més enllà del paper fet públic i que concreta com a acords per a l'abstenció d'Esquerra que el Govern sigui autoritat competent al territori en la fase 3, un compromís que l'estat d'alarma no es repetirà i l'impuls de mecanismes perquè les comunitats autònomes participin en la gestió dels fons econòmics procedents de la Comissió Europea, el problema amb Pedro Sánchez sempre és un altre: de confiança amb la paraula donada. Que per una vegada el que acorda, firma i anuncia a l'opinió pública ho acabi complint. I hi ha molt pocs precedents que això acabi passant.
El canvi de guió respecte a les últimes pròrrogues agafa amb el pas canviat el president Quim Torra, que aquest mateix dissabte al matí havia assenyalat que el Govern no donaria suport a Sánchez en la votació parlamentària. Més enllà que els governs no voten sinó que ho fan els grups parlamentaris i, a Madrid, no hi ha acord per a la unitat d'acció, les seves paraules, sens dubte imprudents, és evident, el deixen en mal lloc.