Si fos per l'exhibició de banderes, la Comunitat de Madrid ja estaria lliure de coronavirus, em diu sempre agut un polític ja retirat que acaba de veure a la televisió l'explosió de banderes espanyoles i de Madrid en la conferència de premsa conjunta que han ofert Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso. La posada en escena dels presidents després d'una reunió a la Puerta del Sol ha deixat el regust de les reunions que s'acaben convertint en un paperot: és tan necessària la seva celebració com inútil el seu desenllaç. L'expansió del coronavirus avança sense cap control a Madrid i enmig del més absolut desgovern, es digui el que es digui. Ja va passar la primavera passada, quan la negativa a tancar la capital la vam pagar tots les setmanes següents, encara que dir-ho així, amb cruesa, sigui objecte d'irritació més enllà de l'Ebre. Ara Madrid segueix el mateix camí i, lluny d'adoptar mesures contundents per evitar la propagació de la Covid-19, es dedica a recordar-nos, com si els catalans no ho sabéssim, que Madrid és Espanya i Espanya és Madrid i, sobretot, a fer propaganda. Així, per exemple, la comunitat presenta unes mesures de control perimetrals que, a la pràctica, no serveixen per a res, ja que són tan poroses i permeables que rere el titular no hi ha res més. Tant que la circulació entre els barris contaminats i els que presenten unes xifres de contagi més bones es produeix sense cap problema.
El president Quim Torra ha demanat als catalans que no viatgin a Madrid si no és una necessitat —per als despistats disposats a treure-li punta a tot: també va demanar als catalans que no anessin a Igualada i la Conca d'Òdena durant el confinament o que no es desplacessin a zones amb nivells d'infecció alts— i que es facin controls en origen tant en trens com en autocars de llarg recorregut i en avions. Si alguna experiència vam tenir durant el llarg confinament d'abans de l'estiu, és que això és possible i que bona part de les reunions que a la tornada de l'estiu han anat agafant un ritme normal i anterior a la pandèmia poden tornar a ser temporalment telemàtiques. Cal prendre consciència que Madrid torna a ser un polvorí i que el coronavirus està descontrolat. Ja no es tracta tan sols d'un tema sanitari i que el sistema comença a grinyolar amb hospitals augmentant massa ràpid l'ocupació dels llits disponibles. Estem parlant que la situació econòmica, de la qual tan poc es parla, no fa més que empitjorar i ja hi comença a haver un cert consens entre els economistes que Espanya està perdent el tren i s'està despenjant de la resta de països europeus.
S'està produint, a més, un cas alarmant, ja que l'economia espanyola és l'única que no aguanta més d'un parell de mesos els pronòstics que es fan i en cada revisió la caiguda del PIB a final d'any és més gran. Ara Bloomberg, per posar un exemple, ja s'apunta a una caiguda anual del 12%, lluny de països del nostre entorn que han aprofitat molt millor la situació dels últims mesos per estabilitzar la pandèmia i allunyar-se de l'equació increment de la Covid-19 igual a caiguda de l'economia. Itàlia ho ha fet així, però no ha estat l'únic, i s'ha allunyat d'un pronòstic tan dramàtic com l'espanyol. És cert que la composició de l'economia espanyola descansa de manera important en el triangle turisme, hotel i restauració, però això només no explica el mal comportament d'Espanya. Entremig hi ha la falta de rumb del govern de Pedro Sánchez, les dissidències entre els socis i el permanent escapisme de l'executiu amb mesures polítiques per tapar la seva enorme ineficàcia oblidant que Europa donarà diners a fons perdut i en crèdits, però això serà el 2021 i no ens traurà de la crisi.
Però en aquest debat ningú no hi vol estar, ja que és desagradable i no acostuma a donar vots. És més fàcil i còmode vendre fum i alimentar el nacionalisme espanyol.