El litigi entre el govern de Catalunya i el govern d'Aragó sobre la titularitat de les obres del monestir de Sixena actualment al Museu de Lleida ha entrat en una nova fase. La Generalitat intervinguda per l'article 155 serveix també per a això i els que van avalar-ne l'aprovació en el Senat són tan responsables com el govern espanyol: les 44 peces de Sixena tenen Aragó com la seva pròxima destinació. Al final, la carta blanca que van donar socialistes i ciutadans a l'executiu de Mariano Rajoy té, com s'anirà veient, trumfos amagats i el de Sixena és un d'ells. Com no haurien de tornar a l'Aragó en forma de trofeu unes peces museístiques que es revaloritzaran en el futur en forma de vots en unes eleccions espanyoles, en les autonòmiques aragoneses o en les municipals d'aquelles tres províncies?

Si, mentrestant, l'alcalde socialista de la ciutat de Lleida, Àngel Ros, té problemes, això és bastant irrellevant per als populars. Aplaudir l'article 155 té aquestes coses: quan es gira en contra teva no tens ningú que et defensi i això és el que li acabarà passant a Ros. Potser serà el ministre Méndez de Vigo sensible a les seves preocupacions? Li ha passat el mateix al socialista Pedro Sánchez a Madrid. Després de tant anunciar que havia acordat amb Rajoy l'obertura d'un procés negociador per reformar la Constitució, el president del govern espanyol ha rebaixat les expectatives gairebé a zero: l'únic compromís és parlar-ne. Poc bagatge, aparentment, quan el que es volia era una Espanya federal i no sé quantes coses més. Sánchez encara no ha après que el PP té una minoria de bloqueig a qualsevol reforma al Congrés i una majoria absoluta al Senat i que, amb aquestes cartes, la partida ha acabat abans de començar. El contrari és parlar per parlar o enredar el personal. El PP no vol una reforma de la Constitució i les elits espanyoles tampoc.

Però tornem a Sixena. El desallotjament del Govern en una interpretació arbitrària de la Constitució ha provocat una situació absolutament insòlita: els càrrecs han estat assumits pels ministres i els interessos de Catalunya han quedat sense defensors. Què hauria estat el més lògic? Congelar fins després de les eleccions catalanes qualsevol decisió o deixar els responsables de la Generalitat que romanen als seus llocs que adoptessin la millor opció, que no hagués estat cap altra que defensar la que s'ha estat defensant. Què s'ha fet? Just el contrari, i incomplir la legislació catalana. Sixena és tan sols un exemple. Un desgraciat exemple. La realitat, lamentablement, sempre és pitjor que els exemples i si un dóna permís per a un espoli d'aquesta naturalesa davant de tothom, què no està disposat a fer?