Per més que pugui fer-se el sorprès, Pedro Sánchez ho té francament difícil per tirar endavant l'estat d'alarma de sis mesos que va anunciar diumenge passat. Les seves crides a la responsabilitat han caigut, ara per ara, en sac foradat ja que la majoria de partits no han picat l'ham que els va llançar i el xec en blanc que els va demanar. Els sis mesos d'estat d'alarma d'una tacada estan molt per sobre del que necessita una situació com l'actual en què els contrapesos entre govern i Congrés dels Diputats han de continuar funcionant encara que la pandèmia del coronavirus hagi fet veritables estralls. Esquerra Republicana i Junts per Catalunya ho han considerat un termini exagerat, igual que Ciutadans, i el PP ha parlat de vuit setmanes a tot estirar. Veurem fins on arriba la resistència d'uns i d'altres encara que hi ha en joc molt més del que pugui semblar i el president del govern espanyol no s'ha fet mereixedor d'un gest de tanta confiança política per part dels seus socis puntuals o de l'oposició.

Perquè, en definitiva, els problemes d'estabilitat política que pateix el govern espanyol des de l'inici de la legislatura no poden caure sobre l'esquena dels ciutadans. És molt pesat anar cada quinze dies a negociar, que és el que es va fer la primavera passada. Per a l'Executiu espanyol es va arribar a convertir en un autèntic via crucis. Però no per això s'ha d'acceptar que Sánchez tiri pel camí del mig cada vegada que té un problema i no sap com solucionar-lo. Ja ho va intentar fa una setmanes amb la proposta de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que van anunciar socialistes i Podemos i que consistia a rebaixar les majories de dos terços al Congrés a una simple majoria absoluta amb l'excusa del bloqueig que practica des de fa temps el Partit Popular. Fins i tot la Comissió Europea li va fer un toc d'atenció per canviar les regles de joc a meitat del partit i Sánchez va aprofitar la moció de censura que li van presentar Vox i Santiago Abascal per retirar la proposta discretament. Ara s'ha assegut de nou amb el PP, una vegada Pablo Casado ha tornat a recuperar els galons de cap de l'oposició i no deixa de rebre felicitacions de l'esquerra pel seu distanciament, provisional o no, de Vox.

L'estat d'alarma, es va dir al març, és un instrument excepcional que obliga el govern a utilitzar-lo amb cautela i amb la provisionalitat més gran possible. Es va dir llavors i es va comprometre la vicepresidenta Carmen Calvo a modificar la legislació ordinària perquè no s'hagués d'acudir a l'estat d'alarma. Res no s'ha fet sobre això i s'ha tornat a enredar el personal. Anem, com amb la taula de diàleg entre els dos governs de què ja ningú no parla perquè aquest era l'objectiu de Sánchez quan va firmar el document: aconseguir els vots necessaris per a la investidura i embolicar la troca. Va ser tan així que la seva fiscalia, aquesta que va dir en campanya que seguia les seves ordres, va ser implacable amb el president Quim Torra i no va parar fins que el va inhabilitar.

Resumint: a Sánchez, els vots gratis les menys vegades possibles i durant el temps més curt possible. El contrari serà una vegada més un error.