El moviment dels perdedors a la Cambra de Comerç tan sols unes hores abans que es constitueixi el plenari i es facin càrrec de la institució els guanyadors, amb Joan Canadell al capdavant, és un autèntic cop de mà per impedir l'arribada del triomfant moviment independentista agrupat al voltant de la llista d'Eines de país. No hi ha raons objectives per a les accions legals empreses pel financer Carles Tusquets i l'advocat Ramon Masià que, juntament amb una vintena d'empresaris, proven d'evitar el que en teoria és inevitable, segons la conselleria d'Empresa.
És obvi que ni Tusquets ni Masià no són els veritables artífexs del moviment cameral i, en tot cas, serien tan sols els beneficiaris d'una operació engiponada en despatxos molt més importants que, des del primer moment, no van acceptar l'aclaparadora victòria d'Eines de país. Encara que les accions legals iniciades pels demandants tenen aparentment objectius esglaonats en funció de quina acabi sent la posició de la fiscalia o de la justícia, la impressió més evident és que el seu veritable objectiu és la immobilització de la nova junta en la presa de decisions importants en espera que s'acabi resolent no se sap gaire bé quan temps.
Per això els autors intel·lectuals de la iniciativa judicial han anat directament a un presumpte delicte de protecció de drets fonamentals que obliga a una sentència ràpida, ni que sigui amb l'aplicació de mesures cautelars. O sigui, un 155 a la Cambra, perquè els nous responsables es limitin a la gestió ordinària, pagar nòmines, realitzar actes, fer declaracions... però cap decisió que transcendeixi d'aquest minúscul marc de poder.
Quan el dia 9 de maig l'Upper Diagonal va perdre la Cambra, es va fer evident des del primer moment que no acceptaria de bon grat la seva derrota. Portar-ho més d'un mes després a la justícia ordinària permet pensar que s'ha entrat a fons en quines són les tecles a tocar perquè no siguem davant d'una iniciativa fútil.