Un dia, fa ja uns anys, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va confessar entre resignat i despreocupat: "Cristóbal (Montoro) és com és. Sempre acaba fent el que vol". El ministre d'Hisenda acabava d'incomplir un acord que el cap de l'Executiu havia acordat amb el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, respecte al sostre de dèficit de l'administració catalana. Així, el conseller d'Economia de l'època, Andreu Mas-Colell, va tornar a Barcelona amb les mans buides, igual que n'havia sortit.

Explico l'anècdota, que vaig viure en primera persona i que defineix molt bé com actua el reaparegut Montoro. El ministre d'Hisenda, que ha passat uns mesos pansit perquè no estava clar si continuaria a l'Executiu, va reaparèixer aquest dimecres a la seva manera, anunciant que li havia agradat tant l'impost sobre begudes ensucrades incorporat pel Govern català als pressupostos que l'impulsaria per a tot Espanya. No deixa de ser sorprenent per diversos motius: en cinc anys com a ministre no ho ha considerat necessari i, a més, el PP català, obsessionat com està per posar les màximes medalles a la CUP de qualsevol decisió del Govern, els havia criticat pel que tenia de cessió a la formació anticapitalista.

Però això era fa uns dies, quan encara no hi havia projecte de pressupostos. Un cop presentats, es tracta que la Generalitat no pugui recaptar-los i els 31 milions que figuraven com a nous ingressos per al 2017 s'han esfumat. Realment, això de l'Operació Diàleg cansa molt. Més valdria que es posessin d'acord, anessin a una i deixessin d'emetre senyals de fum perquè si no corren el risc d'acabar cremant-se. Veurem com explica en les pròximes hores la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría l'actitud de Montoro, encara que es fa molt difícil pensar que juguen al mateix equip. No és estrany llavors que es visquin permanentment escenes com la d'aquest dimecres i que, en el fons, no respon a res més que a un desig de voler marcar perfil propi.

Potser així podem fer-nos una idea de per què s'ha ajornat la Conferència de Presidents autonòmics i que no es degui tant a la presència o no de Carles Puigdemont sinó a un important desgavell entre presidents del PSOE i del PP. En aquests casos, el més fàcil, és anar a cop segur: puntada de peu cap endavant i ja se celebrarà al gener. Genial.