Catalunya farà aquest 11 de novembre una manifestació especial. Una concentració organitzada fonamentalment pels independentistes, que són els que més han perdut en aquest embat democràtic contra l'Estat espanyol que s'ha apoderat de les institucions catalanes i ha escapçat el Govern legítim del país i el Parlament. Sent tot això veritat, la magnitud del conflicte és d'una envergadura tan gran que supera àmpliament l'eix independentista/no independentista i que afecta drets fonamentals col·lectius i individuals que atempten contra la mateixa idea de la democràcia.

Encara que l'independentisme ha sortit en els últims mesos en nombroses ocasions al carrer i cada vegada se li exigeix més en les mobilitzacions que es produeixen, és novament necessari que la resposta sigui important i políticament el més transversal possible. Continua fent vertigen que deu importants dirigents polítics del Govern català, començant pel vicepresident Oriol Junqueras, i de les entitats sobiranistes, siguin a la presó, i que el president Carles Puigdemont i altres quatre consellers hagin hagut d'exiliar-se a Brussel·les i posar-se a disposició de la justícia belga per evitar la presó. O que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hagi hagut de passar una nit a Alcalá Meco per reunir els 150.000 euros que li demanava el jutge del Tribunal Suprem com a fiança.

Quan falten quaranta dies per a les eleccions del 21 de desembre, qualsevol detall és important. Davant d'un Estat que ha fet de la repressió i l'actuació de la justícia la carta de presentació, Catalunya es presenta amb les seves dues úniques cartes: la mobilització de la gent i la defensa de les urnes. Veurem si l'independentisme és capaç de superar una nova prova d'estrès al carrer, com en totes les ocasions anteriors. Sabent que en aquesta ocasió, la mobilització ha de servir per canalitzar a les urnes la participació electoral més gran viscuda fins ara.

Només un 21-D reivindicatiu i massiu podrà ressituar la batalla allà on el PP-PSOE-Cs esperaran que no se situï. No es tracta només de reeditar una majoria de Govern similar a l'actual sinó de fer evident la solidesa de la majoria parlamentària independentista i d'aspirar, per primera vegada, al 50% dels vots. Un objectiu anhelat i imprescindible per aturar qualsevol retorn a l'autonomisme.