El PSOE no té elecció: després de la sentència del cas Gürtel està obligat a presentar una moció de censura al govern de Mariano Rajoy immediatament. Pedro Sánchez, el secretari general del PSOE de més baix perfil polític de la història i de cultura democràtica més simplista, és un polític amb sort. Amb molta sort. Amb les enquestes d'intenció de vot als socialistes en el seu moment més baix i sense opcions reals d'aixecar el cap, Sánchez disposa d'una nova oportunitat, després de desaprofitar en un any tot el crèdit polític que li va donar la seva victòria davant Susana Díaz a les primàries del partit. No queda res d'aquell Sánchez que va fer una molt bona campanya entre les bases socialistes i, en canvi, ha emergit un polític beneit, mancat de rumb polític, incapaç de teixir aliances i que en el cas català s'ha escorat tant, però tant, cap a PP i Ciutadans, que la gran majoria de les vegades costa diferenciar-los.

Però, en canvi, té sort, i això no és poca cosa. Podem li ha obert la porta a donar-li suport si fa el pas; Ciutadans fa allò de sempre, fingir i fingir sense saber com acabarà la partida; sabent, això sí, que la caiguda dels populars és la seva gran oportunitat perquè hi hagi un transvasament de vots irreversible entre ambdues formacions. Els partits independentistes poden acabar tenint la clau i entre el mal major, Sánchez, i el mal molt major, Rajoy, li poden acabar facilitant els vots que necessita. I el PNB? Ai, el PNB! Amb els seus pressupostos aprovats al Congrés tot pot canviar quan es presenti la moció de censura per apartar Rajoy. Si cau Rajoy, algú dubta que el PP, que té majoria absoluta al Senat, donarà suport als actuals comptes públics de l'Estat?

La sentència de Gürtel que ha tingut conseqüències demolidores per al PP com a organització obrirà ara en canal la seva capacitat de resistència davant d'un embat sorprenent per la contundència de la decisió judicial que a més de dures condemnes contra Luis Bárcenas, la seva dona Rosalía Iglesias, Francisco Correa i tota una reguera de dirigents populars acusa directament l'organització conservadora per haver-se lucrat d'una manera il·legal.

Ni tan sols la utilització habitual de la carpeta catalana, mobilitzant centenars de policies des de Madrid, per a un cas que s'arrossega des de fa anys i relacionat amb presumptes subvencions irregulars no va tenir prou entitat per competir. Serà perquè després de fer-se servir tantes vegades el mateix sistema cada vegada cola menys. I això que, al principi, es va disparar amb munició pesada des de Madrid: les detencions tenien a veure amb la desviació de 10 milions d'euros per al procés i a la llista de detinguts hi havia fins i tot un diputat del Parlament que era, a més, amic del president de la Generalitat, Quim Torra. Amb les hores, aquesta teoria va desaparèixer com per art de màgia, no hi havia cap detingut que fos diputat i tot era molt menys important. Però l'efecte ja s'havia aconseguit. Fins que la bomba Gürtel s'ho va emportar tot.