Si no sobrevé un sobtat canvi de guió, Mariano Rajoy i el Partit Popular seran desallotjats del poder en les pròximes hores en prosperar la moció de censura de Pedro Sánchez. Encara que una majoria de 180 diputats ho hauran fet aritmèticament possible, l'independentisme català i el nacionalisme basc hauran estat clau en la decisió d'expulsar de la Moncloa el polític que va arribar al poder el 2011 convençut que Madrid no era Espanya i ha acabat convertint Espanya en un gran Madrid. Des de Berlín o des d'Estremera, poden fer seu aquell refrany tan espanyol que la revenja és un plat que se serveix fred. El govern que va desallotjar amb males arts l'independentisme català del poder, el govern que ha fet política a través de les clavegueres de l'Estat, el govern que ha utilitzat a la justícia per empresonar als seus adversaris polítics, el govern que va llançar les forces i cossos de seguretat de l'Estat contra la ciutadania de Catalunya el passat 1 d'octubre, el govern que no ha acceptat els resultats electorals del passat 21 de desembre, està a punt de ser desallotjat del poder. És qüestió d'hores.

La moció de censura presentada per Pedro Sánchez tenia per a l'independentisme català un únic incentiu: procedir a l'acomiadament de Rajoy i del PP. No és segur que l'alternativa sigui millor, ni que acabi obrint una etapa de distensió que permeti situar al debat de la política les demandes de l'independentisme català. Però en canvi sí que existeix una certesa: pitjor no pot ser. El govern i el partit que ha comandat Espanya en els últims anys és el principal responsable de la situació política a Catalunya: de la supressió de l'autonomia i de la pèrdua de moltes de les llibertats bàsiques d'una societat occidental. Paradoxes del destí, pot pensar el president Carles Puigdemont: qui amb l'espasa mata, amb l'espasa mor.

El govern català va ser desallotjat del poder per un cop d'estat embolicat d'un tràmit legal anomenat article 155 de la Constitució. Va ser un acord de despatxos, un pacte d'Estat entre la monarquia, la judicatura, les forces polítiques, l'establishment financer i els mitjans de comunicació. Tot opac però lligat i ben lligat. En canvi, el govern espanyol està a punt de ser desallotjat del poder a cara descoberta per 180 diputats i, sorprenentment, amb molts dels que a l'octubre van protagonitzar l'assalt a les institucions catalanes ara impedint l'accés al poder de Sánchez.

Caldrà estar molt atents a com s'escriuen les pròximes hores, les que falten fins a la votació de la moció de censura, al voltant de les 14 hores d'aquest divendres 1 de juny. Serà a partir de llavors el moment de prendre perspectiva de moltes de les coses que han passat a l'Espanya en blanc i negre dels últims anys. I qui sap si d'enterrar la judicialització de la política per tornar a dignificar-la. I tornar la pilota al terreny de joc del qual no va haver de sortir mai: la democràcia, la política i les urnes. La triple demanda catalana de la qual l'independentisme fa anys que va fer bandera.