Com cada dia des que es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem condemnant a penes d'entre 9 i 13 anys als nou presos i preses polítiques a les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses, un parell de centenars de persones han tallat aquest diumenge l'avinguda Meridiana entre les 20 i les 22 hores. Ho han fet durant 56 nits, algunes de molt tranquil·les i altres, com les de l'última setmana, amb les unitats de les Brimo dels Mossos d'Esquadra intentant impedir la protesta en una artèria important d'entrada i sortida de la ciutat.

La de la Meridiana és l'única acció diària contra la sentència del Suprem que es manté viva ininterrompudament des del 14 d'octubre, ja que altres accions realitzades pels CDR en altres vies d'accés a Barcelona són molt més esporàdiques. I el gran moviment que lidera Tsunami Democràtic reserva la seva capacitat d'actuació per a accions d'enorme impacte mediàtic, com la que té previst dur a terme el proper dia 18 al partit de futbol Barça-Madrid que es disputarà a la nit al Camp Nou. Unes 10.000 persones ja s'havien inscrit a començaments de la setmana passada per participar en la jornada de mobilització de la qual es desconeixen els detalls ara per ara.

La protesta de la Meridiana i el Tsunami Democràtic són, en el fons, dues cares de la mateixa moneda de l'organitzada societat civil catalana reticent a deixar perduda en l'oblit la injusta situació judicial. No és fàcil. L'assemblea de la Meridiana debatia aquesta nit de diumenge com mantenir la protesta i que no quedi absorbida —i domesticada— per la quotidianitat d'una simple concentració autoritzada i dirigida per les autoritats, on els manifestants es converteixen en simples testimoni d'un tall executat prèviament pels Mossos. Meridiana Resisteix, com es coneix aquesta acció diària, intenta evitar que la rutina els devori, que el sistema els integri, com una interrupció programada més de les que diàriament registra la ciutat. No és fàcil.

La propera setmana es compliran els dos mesos de la sentència. De mica en mica, l'independentisme, o una part important d'aquest, ha absorbit el cop que ha suposat la sentència i n'ha assumit les dures condemnes. La lluita de les protestes és ara també per evitar caure en la resignació.