Durant molts, molts anys, el periodisme ha estat, fonamentalment, explicar històries humanes. Tant és així que molts dels periodistes més importants han sorgit d'aquest subgènere sempre a cavall de l'ànsia informativa dels directors per oferir l'última notícia, el periodista de raça per presentar als seus lectors la millor i més àmplia informació possible i el rigor sense el qual un mitjà de comunicació manca de credibilitat i perd la capacitat d'influir en la societat i actuar entre els seus lectors com a prescriptor del que cal saber. No és una equació fàcil i la velocitat de la informació actual obliga a córrer més riscos que antany però, alhora, és un gust poder interactuar amb els teus lectors en una història feliçment resolta com la de Martina Alemany, trobada sana i estàlvia per la policia autònoma basca, l'Ertzaintza, a Sant Sebastià, 36 hores després que se li hagués perdut la pista a Barcelona.

El cas de Martina no és únic i com molt bé han explicat els Mossos, l'últim any s'han produït unes 1.400 denúncies de desaparicions de joves en edat adolescent. La gran majoria han estat voluntàries i gairebé en la meitat dels casos s'han resolt amb el retorn al domicili familiar al cap de poques hores. Què té de diferent llavors el cas de la Martina? L'enorme força de les xarxes socials i, sobretot, la implicació de la família i del seu nucli més proper convertint la desaparició en el cas del dia. Igual que es viralitzen vídeos o un altre tipus de notícies, una cosa tan senzilla d'entendre com la solidaritat de l'espècie humana i la unió davant d'un drama que pot succeir en qualsevol família va acabar elevant la situació a tema del dia. Tothom buscava la Martina, no només la policia.

Al final, les grans tragèdies no ens importen tant pels números freds del que ha succeït sinó per una sèrie d'històries individuals que ens acosten als que han patit la desgràcia. Gemma Liñán ens ha fet viure a El Nacional el cas de la Martina amb els recursos d'un mitjà jove però amb una ambició informativa molt superior als pocs mesos de vida que tenim. Avui dia, els diaris ja no escollim els temes que interessen als nostres lectors. Entre altres coses, per l'ús exagerat que el periodisme ha fet de voler tenir la seva pròpia agenda al marge de l'interès dels lectors. El periodisme només tornarà a interessar a la gent i ser un instrument necessari per a la societat si el seu menú informatiu no acaba segrestat en un despatx. La història de la Martina i el seu final feliç també ha servit per a això.