Hi ha un punt de tossuderia als Maragall que acaba fent que moltes vegades se surtin amb la seva. Ni amenaça de recursos per part del ministre d'Afers Exteriors, José Borrell, ni res. Ni tampoc la posició de duresa del govern espanyol davant tot el que pugui significar la restitució de les estructures d'Estat que hi havia abans de l'aplicació del 155 i la supressió de l'autonomia catalana. La reobertura de l'ambaixada catalana a Berlín aquest dimecres per part del conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, és una bona notícia i un suport als catalans que operen a Alemanya. Esperar el plàcet de Madrid a hores d'ara tenia un punt d'humiliant, ja que no hi havia raons per demorar la decisió més enllà d'una enrabiada del ministre per entendre que no s'havien completat tots els tràmits administratius. Com si una ambaixada catalana a l'estranger depengués d'una pòlissa en un registre administratiu.

El proper 27 toca la de Londres i poc temps més tard vindran Irlanda, Suïssa i Itàlia. França i els Estats Units, en una segona fase i els països nòrdics, els Balcans, la Xina i tots els estats de l'Orient Pròxim, després. Una veritable diplomàcia paral·lela que, unida a la que ja funciona a Brussel·les i que dirigeix l'exconsellera Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica, permet un marge d'actuació a l'exterior a la Generalitat important. No és estrany que Ernest Maragall hagi manifestat a la reobertura de la delegació de Berlín que hi tornaven a ser després del 155 i dels esforços del govern espanyol perquè no arribés el moment.

La batalla judicial internacional que ha aixecat l'exili d'una part del Govern ha permès no només enormes victòries en el terreny legal en diversos països sinó internacionalitzar la causa catalana allà on els seus tribunals s'han hagut de pronunciar, entre els quals els d'Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia. S'hi ha sumat l'efecte multiplicador que ha tingut l'impacte mediàtic en molts altres estats del món occidental. És obvi que avui la causa de les llibertats i la falta de drets a Espanya ha agafat una força que ha desbaratat bona part de l'estratègia de l'Executiu espanyol.

Hi ha a Europa opinions públiques favorables a la independència i també n'hi ha de contràries, però sí que hi ha un consens més ampli que Espanya no és en gaires aspectes el país que s'havien imaginat. La violència policial de l'1 d'octubre va fer molt mal a la imatge d'Espanya, com ara reconeixen obertament al govern espanyol i van estar molts mesos negant. Les ambaixades han de servir per explicar Catalunya, la seva realitat política i social i el que pretén fer democràticament i pacíficament una part molt important de la seva societat i impedeix el govern espanyol.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat