L'independentisme s'ha manifestat aquest dissabte pels carrers del centre de Madrid, que durant unes hores han semblat més aviat el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, la Gran Via de les Corts Catalanes o la Diagonal de Barcelona que Cibeles, la font de Neptuno, el passeig del Prado o l'estació d'Atocha de la capital espanyola. Desenes de milers de persones hi han anat des de Catalunya, però també altres milers des de diferents racons d'Espanya i alguns milers més són residents de la mateixa ciutat de Madrid. Segons els organitzadors, en total 120.000 persones; una xifra que ha estat punxada per la policia espanyola d'una manera tan matussera que ha tret tota credibilitat a les xifres que ha donat.

Acostumats com estem a aquest ball de números, cal fer-ne poc cas. Sobretot perquè la marxa ha estat tot un èxit per diversos motius. En primer lloc, perquè l'independentisme ha tornat a demostrar una musculatura important a l'hora de mobilitzar els seus simpatitzants per reivindicar el dret a l'autodeterminació, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. De tant practicar-ho amb èxit acaba semblant normal, però no és gens fàcil, com molt bé saben els que mai no ho aconsegueixen.

En segon lloc, perquè l'independentisme dels partits, embarcat en tantes pugnes com decisions ha de prendre, ha estat superat una altra vegada per les ànsies d'unitat de la ciutadania. En tercer lloc, la marxa de Madrid ha permès de confirmar que sí que existeix una Espanya (petita, això sí) al costat de l'independentisme català, de les seves reivindicacions i de les seves posicions polítiques. Una petita Espanya que sí que accepta l'1 d'octubre i denuncia obertament la repressió a Catalunya.

Que quedi per a la història que l'independentisme català un 16 de març de 2019 va sortir als carrers de Madrid amb els seus símbols, les seves banderes, les seves pancartes i els seus valors. I que va protagonitzar una lliçó de dignitat a la capital on els seus presos polítics són aquests dies injustament jutjats al Tribunal Suprem i on l'"A por ellos" es va fer gran mentre s'esquerdava la llei i es vulneraven drets fonamentals dels catalans en una repressió que, en alguns aspectes, encara no s'ha acabat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat