Brussel·les és des de fa més d'un mes la capital informativa de Catalunya. La presència a la ciutat belga del president Carles Puigdemont i de quatre dels seus consellers, des del dilluns 30 d'octubre, l'ha situat no tan sols com la capital comunitària que continua sent sinó com la ciutat en la qual s'ha refugiat gairebé la meitat del Govern fugint de la justícia espanyola. Des de Brussel·les parlen gairebé diàriament Puigdemont i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig. I Brussel·les ha estat també la ciutat on l'actuació del Tribunal belga ha fet recular la justícia espanyola, que ha hagut de retirar l'euroordre d'extradició ja que hi havia suficients indicis que només anava a acceptar que les cinc autoritats catalanes fossin jutjades a Espanya pel Tribunal Suprem per desobediència.

Però, a més, Brussel·les serà aquest dimecres focus informatiu internacional per un esdeveniment del tot excepcional com és que algunes desenes de milers de catalans es desplacin des de tots els racons del país per anar a una manifestació al centre de la ciutat reclamant a les institucions comunitàries una sensibilitat més gran davant de la qüestió catalana. L'ANC i Òmium els han convocat darrere d'una pancarta que porta per lema Europe Wake up! Help Catalonia ("Europa, desperta! Ajuda Catalunya") i pretenen que sigui la mobilització més gran de l'independentisme fora de Catalunya i una de les més importants de les celebrades a Brussel·les. També un esdeveniment que reactivi aquells sectors que van quedar desconcertats, enfadats o irritats després que no es materialitzés la República catalana.

L'independentisme, acostumat a superar al carrer reptes increïbles, pretén dur a terme una cosa inusual i al cor d'Europa. En un moment en què molts auguren un retraïment, conseqüència en part d'una campanya de fustigació mediàtica sense precedents, la mobilització suposa un nou test d'estrès i demostratiu de la musculatura del moviment. Del seu resultat i del seu impacte depèn que actuï també com a catalitzador de cara a les eleccions del pròxim 21 de desembre. La demanda de sensibilització a Europa, la defensa de les llibertats perdudes amb el 155 de la Constitució i el segrest de l'autonomia seran pilars a la campanya electoral acabada d'iniciar i arguments a utilitzar per eixamplar l'espai independentista que ha vist com els seus líders s'exiliaven o ingressaven a la presó.

Viatjar a Brussel·les és també recordar el referèndum de l'1 d'octubre, la protecció de les urnes, la votació i la repressió. I una mostra de gratitud per l'acollida que han tingut els representants legals de Catalunya i que ha acabat posant els nervis de punta a les autoritats espanyoles. També suposa agrair l'oferiment de centenars de famílies flamenques als manifestants catalans que els han permès un allotjament gratuït, una iniciativa que han replicat també nombrosos hostals amb un preu simbòlic. Però sobretot és una prova més de la fortalesa d'un moviment transversal i guanyador. La resiliència del catalanisme li ha permès superar grans dificultats en la història i aixecar-se en els moments de més dificultat. Els resultats del 21-D acaben demostrant el grau de rebel·lia davant d'una situació imposada des de Madrid.